CEL DE TEMPESTA

Aquest final d'agost el temps ha estat molt inestable. Xàfecs i pluges han caigut de ple sobre Manresa. Temibles cels de tempesta que han passat i s'han format sobre la ciutat deixant un senyal de vent i pluja. Com aquest tant turbulent que hi va haver la setmana passada. Al fons de tot de la imatge, Montserrat.

INSTANTÀNIES DE FESTA MAJOR

Un cop passada la Festa Major, Manresa Calidoscopi pública unes breus instantànies fotogràfiques d'alguns dels aspectes de la Festa Major de Manresa. Per començar, la cercavila de dissabte a la tarda amb tota la imatgeria manresana. La canalla té especial predilecció pels nans que, apart de tenir unes curioses cares, sempre els hi donen caramels. Doncs aquí tenim un dels centenaris nans masculíns, dels que es diu que tenen semblança a Jordi Pujol, donant un caramel a una nena.

La tronada de la Plaça Major en plena en acció, cremant la seva munició. El foc avança ràpidament pel regueró de polvora que fa petar els sorollosos petards que es troba pel davant. Una seqüència d'espetècs que com més avança més intensitat de soroll té. La tronada és un dels actes més antics i autèntics de la Festa Major.

El Correfoc i la seva mostra responsables de la creació d'imatges de misteriosa bellesa. Un espectacle amb personalitat i molta participació. Per unes hores els carrers del Barri Antic es converteixen en un infern de foc, polvora, fum i petards. Uns carrers i places que tenen un aspecte molt diferent i desconegut al que tenen durant el dia a dia. Un joc de llum, color i música que esdeve un bonic mirall de la cultura catalana i mediterrània.

El pas del Correfoc deixa un senyal intens de fum que, fins i tot, es pot veure més enllà del estrets carrers del Barri Antic. Edificis propers al Correfoc com l'Alberg i l'església del Carme queden amagats pel fum durant una bona estona.

BONA FESTA MAJOR!

Ja és aquí la Festa Major de Manresa! Per això aquest bloc pública tota una sèrie d'articles relacionats amb aquesta festa.

Manresa Calidoscopi us desitja que passeu una bona Festa Major!

UN PASSEIG PER LA FESTA MAJOR

Tot i que va començar oficialment la setmana passada, és aquest cap de setmana quan hi han els actes centrals de la Festa Major de Manresa. Si els xàfecs i aiguats ho permeten.

Durany la Festa Major els manresans tornen a omplir massivament el centre de la ciutat, el Passeig i les seves terrasses. Tot després d'un agost amb la ciutat a mig gas. Aquest any, però, la Festa Major s'escau més dora i hi ha molta gent que encara no ha tornat. Moltes botigues no començaven a obrir fins aquesta setmana o la seguent. Això es va notar sobretot en actes del cap de setmana passat com el Correaigua on hi ha havia menys gent de l'habitual.

Una Festa Major que, apart dels actes tradicionals, ofereix tot un seguit d'activitats que promouen molta varietat però que donen en conjunt una festa major poc efectista amb un nivell més aviat discret. Una concentració de la festa que ofereix actes poc innovadors tot i que , sense sorpreses, permeti als manresans passar-s'ho bé.

Que en podem destacar de la festa? Actes com les ballades de gegants, la tronada, el correfoc o les cercaviles que formen part de l'esquema bàsic de la tradició catalana en l'àmbit de la Festa Major. O el Correfoc i la seva mostra que van ser introduït a la festa major fa un parell de decàdes i que ha esdevingut un espectacle tradicional molt multitudinari i d'una gran bellesa.

Un altre acte relativament recent, però més antic que el Correfoc, i que ja s'ha fet tradicional és el castell de focs, l'acte més multitudinari de tots. La veritat es que és un fenomen a estudiar que un espectacle que dura 20 minuts aplegui tants i tans milers de persones en un sol lloc: el Parc de l'Agulla. Gran part de persones que segueixen el castell de focs ocupen el seu lloc estratègicament hores abans. Un cop arriba el moment la grada d'herba que envolta el llac és plena fins dalt com si fos un estadi de futbol. Milers de persones mirant amunt al mateix temps i es disposen massivament a obrir la boca i fer desenes de "ohhhhhh" davant de les palmeres i dibuixos de colors. Tot i que l'any passat no hi van haver problemes, les dues edicions anteriors a la passada no es van poder fer a causa de la pluja. Va ser especialment dramàtica, fa uns 3 anys, la fugida massiva dels milers i milers de persones que hi havia al parc quan, pocs minuts abans de començar, va começar a caure un fort xàfec d'estiu. Que passarà aquest any?

Força nova és també la concepció de la festa major infantil com un espai de la festa gran amb una personalitat diferenciada. La festa major infantil compta amb la seva mascota, el Picapoll, que ja comença a ser un ídol per els infants manresans. La novetat que ha portat el Picapoll aquest any és la seva pròpia canço. Una melodia enganxosa que els nens ja segueixen rítmicament tot picant de mans. De fet, s'hauria de pensar a que assistís, com una autoritat més, a la missa solemne de Festa Major i a les desfilades d'autoritats. Séria un acte de justícia davant els seus fans.

Músicalment la Festa Major compta amb un lloc ja consolidat: la plaça de Sant Domènec. Allà és on ja s'hi desenvolupen gairebé tots els concerts de música actual de la Festa Major. És un dels llocs més concorreguts durant les nits de Festa Major, en ple centre de Manresa. Tot i que en els darrers anys ha pujat el nivell músical aquest podria ser millor. Només cal mirar al voltant. Aquest cap de setmana, per exemple, toquen Els Pets a Navàs per 9 euros. D'altra banda, tot i que fa uns anys Els Pets van venir a Manresa aquest concert va costar el "mòdic" preu de 20 euros quan a altres ciutats és fàcil que sigui gratuït. Tot un exemple.

LA FESTA MAJOR ALTERNATIVA

El cor músical de les nits manresanes és compartit amb la Festa Major Alternativa, amb un desenvolupament majoritàriament nocturn i músical. Sovint, l'Alternativa, és descobridora de molts grups músicals que anys més tard han passat a actuar a la Festa Major oficial.

Dins de l'Alternativa, es promouen uns valors de societat i país que coincideixen amb els de l'esquerra independentista, un ambit polític més esquerrà que no pas ERC. Una esquerra i tot un seguit de moviments independentistes que s'han promocinat i donat a conèixer molt entre el jovent gràcies a aquesta festa. Després de diversos intents, aquest any, ja es pot dir que l'esquerra independentista, organitzadora de lea festa, té representació a l'Ajuntament gràcies al regidor de la CUP i cantant de l'Orquestra Alternativa Roger Torras. Una formació músical que no falla mai dins l'Alternativa.

La Festa Major Alternativa és una festa i un espai que es complementa amb la Festa Major oficial. L'Alternativa és oberta a tothom: a alternatius i no alternatius. De fet és més ple de "no-alternatius" que no pas d'alternatius que segueixin els canons de societat que proposa l'Alternativa. Durant la nit, hi ha una frontera difusa entre les dues festes ja que hi ha un transvassament constant entre els dos espais d'activitats a aquella hora: Sant Domènec i el Puigmercadal. El transvassament més intents es produeix allà les 3 de la matinada quan s'acaba la Festa Major oficial i molt públic de l'oficial puja a l'Alternativa a continuar la nit.

L'espai físic de l'Alternativa és un dels llocs de Manresa on, per Festa Major, és més propici fer relacions socials ja que és un espai petit on la gent està molt atapeïda i es troba amb molta més facilitat. La plaça del Puigmercadal esdeve gairebé sempre un gran embús on és díficil anar d'un cantó a l'altre. I al final acaba passant que, sovint, el concert que hi fan és indiferent per gran part dels assistens. Acaba actuant com a música de fons perquè del que es tracta, és de beure, xerrar i posar-se al dia de tot. Tot plegat, tant la festa oficial com l'alternativa acaben sent una mena d'operació tornada.

L'ORIGEN DE LA FESTA MAJOR DE MANRESA

A finals d'agost de cada any a Manresa celebrem la nostra Festa Major. Tot i tenir actes de tota mena que l'han anat diversificant i donant-hi un nou significat cal recordar que com gairebé sempre en la cultura popular la nostra Festa Major té un origen cristià. L'epicentre de la festa anys enrere era la missa conventual i solemne de la Seu, també dita "l'ofici", una missa de les més solemnes que es fan a la ciutat i que encara avui en dia hi assisteixen les autoritats civils de la ciutat. Aquesta missa que lloa i recorda aquest significat cristià que és l'origen de la nostra Festa Major.

Donçs bé, cal reconèixer que aquest origen és un pel macabre, com té sovint el costum de ser la devoció catòlica. Resulta ser que, tocant a Manresa, a Sant Fruitós de Bages tenien unes relíquies de Sant Fruitós, Santa Agnés i Sant Maurici, és a dir, petits trossos dels cossos d'aquestes persones que van morir assessinats a causa de ser cristiants. Per això a part de ser convertits en sants també sel's considera màrtirs. Cal dir que la religió catòlica tenia i encara té com a normal la desagradable tradició de venerar trossos humans de persones que han estat considerades santes.

Tornem als tres sants abans esmentats. A Manresa volien tenir algunes relíquies per donar més importància al gran temple que s'estava construïnt a Manresa: la basílica de la Seu. Després de diverses gestions per part de Manresa es va aconseguir que les relíquies de Sant Fruitós, Santa Agnés i Sant Maurici fossin traslladades de Sant Fruitós de Bages a Manresa, concretament a la basílica de la Seu. Un acte que es va fer solemnement amb una processó el 30 d'agost de l'any 1372. És a dir que ja fa dies. Des d'aleshores es recorda l'arribada dels Cossos Sants o Sants Martirs a la ciutat fet que va acabar instituint aquesta data com la Festa Major de Manresa. Anteriorment la festa major es celebrava en la data standart de festes majors: el 15 d'agost, festivitat de la Mare de Déu.

Però com que en aquella època les relíquies estaven molt cotitzades a Sant Fruitós es van oposar a cedir-les, tot i l'ordre eclesiàstica, i van considerar aquell trasllat com a un robatori. D'aquí neix l'antiga i tradicional mala relació que hi havia hagut entre les dues poblacions. D'aquest fet també van néixer les Tirallongues dels Cossos Sants ( origen del nom de la colla castellera manresana Els Tirallongues) una mena de versos que exemplificaven aquest ressentiment i que deien coses com: "Manresans, pillos i gormands, que ens heu robat els cossos sants".

Actualment aquestes relíquies es guarden a la cripta de la basílica de la Seu (foto de dalt )en unes caixetes situades en un petit altar. Unes caixetes ben tancades que s'han obert en contades ocasions ja que sembla que es necessiten uns determinats permisos per fer-ho. Però durant les Festa Major, en les dues misses solemnes que es fan es pujen a l'altar major i es fiquen dins unes caixes d'argent del segle XVII que són una valuosa obra d'art (foto de sota). Aquestes caixes també servien per treure les relíquies durant la processó dels Cossos Sants que es feia per Festa Major fins fa unes decàdes.

Així donçs resulta ser que, teòricament, els manresans fem Festa Major perquè celebren l'arribada d'uns trossos de persones santes a la ciutat. Això no sembla que ens afecti gaire, només faltaria. I per sort tampoc preocupa als del poble que van perdre aquestes relíquies, Sant Fruitós, que no deixen de venir a la nostra festa, almenys per aquest motiu.

LA NOVA FAÇANA DE LA SEU

La història de Manresa és avui protagonista d'aquest article de Manresa Calidoscopi. Concretament fem una breu pinzellada històrica del que en el seu moment va ser la nova façana de la basílica de la Seu. La façana que actualment dóna a la plaça de la Reforma dona a entendre, segons la forma de l'edifici, que aquesta hauria de ser l'entrada principal i més solemne al temple. Malgrat això, la basílica de la Seu, havia quedat inacabada desde feia segles i l'entrada principal al temple havia passat a ser una entrada lateral, la del Portal de Santa Maria, a la baixada de la Seu. D'aquesta manera la que havia de ser la façana principal era simplement una mena de darreres de la basílica que semblaven més l'entrada a una masia que no pas l'entrada al temple més gran de la ciutat ( foto superior ).

A primers del segle XX es va començar a pensar en fer un projecte per donar la grandesa necessaria a aquesta façana. Com que el projecte medieval, si n'hi havia, era desconegut es va decidir fer un projecte nou. El projecte de nova façana anava lligat a un altre projecte més gran: el de crear una nova entrada per Manresa. Aquesta "Reforma" preveia crear l'actual plaça de la Reforma que uniria l'estació del tren amb amb el centre de Manresa a través de la construcció d'un nou pont sobre el riu Cardener i l'obertura d'un nou carrer, l'actual Alfons XII. Però sobretot el que es pretenia era que a partir de la nova façana de la Seu baixés una nova i monumental escalinata que anes desde la basílica fins al peu del Puigcardener, a la plaça de la Reforma.

Després de discutir més d'un projecte es va decidir bastir una nova façana a partir del projecte d'Alexandre Soler i March que apart de ser un carrer va ser un important arquitecte manresà. El seu projecte (dibuix de sota el text )preveia la construcció d'una façana neogòtica amb un nou baptisteri, una nova capella del Santíssim substituint l'antiga capella barroca, una portalada-porxo de tres grans portes, un coronament del campanar amb un vistosa punxa de pedra, una nova teulada de dues aigües sobre tot el temple i una llargissima escalinata fins a la plaça de la Reforma. L'obra va ser apadrinada econòmicament per Prudenci Comellas que tampoc és només un carrer de la ciutat sinó que també va ser un empresari compromés de l'època.

L'obra, amb llargues interrupcions incloses, va ser feta entre 1915 i 1934. L'any 34 l'obra va quedar definitivament parada. Va quedar per fer la nova capella del Santíssim, la teulada de dues aigues i l'acabament de la llarga i complexa escalinata, de la qual, només se'n va fer el primer tram.

Però algún element de la nova però inacabada façana va desaparèixer anys més tard. Per exemple la vistosa punxa de pedra que es va fer al campanar va desaparèixer durant el conflicte de la guerra civil de 1936-39. O els vitralls del baptisteri que també van ser destruïts durant la guerra. Després de 60 anys tapiats, aquests, es tornaran a obrir coincidint amb la restauració del baptisteri que s'està en aquests moments.

D'altra banda amb la nova plaça de la reforma, actualment en construció, es donara continuïtat a aquest primer tram d'escales que hi ha fet. La nova escala serà en diagonal, enlloc de recta que era tal com s'havia pensat, per l'enorme complexitat que representa fer-la recta en un lloc on hi ha un barranc tant dret. D'aquesta manera es completarà, de manera diferent i amb un pèl massa de ciment, l'escala d'accés que havien somiat els promotors de la nova façana a primers de segle XX. Tot i així, l'objectiu de convertir aquesta façana en la principal entrada al temple de la Seu, treient protagonisme a la lateral, encara avui dia no s'ha aconseguit.

LA SÉRIE "ROSA".... US EN RECORDEU?

En aquests dies avorrits d'agost la ciutat funciona a mig gas, molts comerços tancats, menys trànsit, places de parking buides i la gent concentrada al passeig a veure passar la vida i mirar aveure qui té el nas més llarg. En fi, una ciutat encara més avorrida i un diari Regio7 encara més prim i ensopit de l'habitual.

I dins d'aquesta calma i avorriment el meu cap m'ha fet venir vells records. I un d'aquests vells records, per ser tant relacionat amb Manresa, l'he decidit compartir aquí, a Manresa Calidoscopi: la sèrie de TV3 Rosa. Us enrecordeu? Us asseguro que jo no me'n recordava gens feia molts temps, però la calor i el tedi de l'estiu l'ha fet ressorgit com un flash de les profunditats del meu subconscient manresà.

Aquesta série, produïda i emesa setmanalment als vespres durant els anys 90, va ser molt especial per Manresa ja que estava ambientada i, en part, gravada a la ciutat. També estava plena de tòpics i guins mal resolts. Concebuda com la segona part del sérial diari Poblenou estava protagonitzada per la Rosa, protagonista de Poblenou. La Rosa estava interpretada per Margarida Minguillón una actriu que ha sortit fins a l'extenuació en el "culebrons" catalans. Els catalans, maquines d'engolir sérials, l'han aclamat i també molts l'han odiat en els seus dos papers al llarg del anys: Rosa i Cinta. Tot i així els guionistes han assessinat el seu la personatge a El Cor de la ciutat i la Margarida, de moment, ha abandonat les nostres pantalles. Realment calia un respir.

Però centrem-nos de nou en la série Rosa. El record és boirós però la història conta que la Rosa (ja divorciada del mític "Antoniu"), degut al fracàs de la seva empresa de catering, s'havia de buscar la vida. L'oportunitat per sortir de la ruina era la centenaria llibreria del carrer Sant Miquel de Manresa on un entranyable botiguer manresà de tota la vida buscava algú per traspassar-la. Així donçs la Rosa es va decidir a regentar la llibreria i va agafar els fills deixant el barrí barceloní del Poblenou per anar allà lluny, on Déu hi va perdre l'espardenya, és a dir: Manresa.

Que se'n pot recordar concretament de la série? Donçs per exemple la careta d'inici de cada capítol, on amb una idil·lica música de piano de fons es veia Manresa desde l'aire. El primer que es veia eren les horribles cases de la Balconada i després la típica vista monumental amb la Seu i la Cova. I després? No me'n recordo... Un començament que feia vibrar d'emoció molts manresans i manresanistes.

La següent escena emocionant però fastigosament ensucrada era l'arribada a Manresa de la Cinta, ai no! la Rosa! amb els seus fills i els trastos arribant amb tren a l'estació de la Renfe com qui arriba al tercer món i diuen: Hem d'aprendre a estimar Manresa! I tot seguit l'entranyable imatge continua amb tota la familia travessant el pont de la Reforma amb la Seu de fons... Si sabessin els telespectadors la costeruda pujada que els esperava fins a la llibreria...

També és per recordar una noia amb cara i actituds de fresca que es deia Llum. Com si hi hagués milers de manresanes que es diguessin Llum a causa de la història medieval del miracle de la llum. O quan la Rosa algún dia tenia ametlles de la llum a sobre la taula quan sopava. Com si a Manresa mengessin habitualment ametlles d'aquestes de postre que són sucre pur. Tots els manresans estariem amb el sucre alt!

O el dolent de la pel·licula, o més ben dit, de la série que era l'actor Pep Munné. Era l'amo de la discoteca Menfis que en aquella série es deia Voragine! O aquell noi que es deia Jofre i que era amic del fill de la Rosa, que era tant típic que havia estat a l'escolania de Montserrat i tot!

Aleshores, apart d'això, la gent anava a mirar els rodatges exteriors pels carrers de Manresa com qui ara ocupa el seu temps anant a a mirar els rodatges de la pel·lícula de Woody Allen a Barcelona.

I com que aquesta série havia de ser un revulsiu per donar a conèixer Manresa, els comerciants saviament van organitzar una campanya cursi que venia la ciutat amb la marca "Cor de Catalunya" i que va fer venir la Margarida Minguillón a promocionar pels carrers de Manresa. I van començar a venir gent a veure que Manresa existia perquè sortia a la tele... Però anaven a veure sobretot la llibreria protagonista, al carrer Sant Miquel i oh! decepció! resulta que la llibreria per dins era petita i estreta i no era l'amplia i màgnifica llibreria que sortia a TV3. Qui ho havia de dir...

Una série, Rosa, i un ajuntament que tenia molts objectius comercials i ganes de donar a conèixer la ciutat a la resta del país a través de la televisió. Però ara, anys després, sembla que ja ningú recorda aquesta série i Manresa encara queda desconeguda i llunyana per molts catalans.

Però sens dubte el millor de Rosa va ser el seguiment irònic i humorístic que en va fer Manel Fontdevila a través de les vinyetes setmanals sobre la sèrie al diari Regio7. Ara recordo la sèrie tot mirant l'album editat amb tots els capítols i que he retrobat entre llibres oblidats.

Però i vosaltres... que en recordeu de tot aquest sarau?

EL FANAL-SERP DE LA BAIXADA DE LA SEU

A Manresa Calidoscopi fa uns dies parlavem de "la farola", un fanal que durant molt temps va ser un símbol urbà de la ciutat. En aquest article parlem d'un altre fanal, menys conegut i més aïllat, però molt més curiós. Potser un dels més particulars de la ciutat gràcies al seu disseny únic i enigmàtic.

Aquest fanal situat a la baixada de la basílica de la Seu, és just davant de les escalinates de davant la porta d'accés. El seu principal interés rau en el fet que la columna de ferro que sosté el fanal té la forma d'una serp. Una serp llarga i amb escames que gira sobre si mateixa fins arribar al fanal, el seu cim. El cap de la serp sosté amb delicadesa i amb equilibri el fanal on hi ha la bombeta.

Fa uns anys el fanal, que estava en mal estat, va ser restaurat i pintat de nou. També es va posar un nou allotjament quadrat de vidre i metall, substituint l'antic, més rodó i alt i també més bonic tot i que era un petit detall. Malgrat tot aquest fanal continua tenint el seu encant gràcies el seu característic disseny i el seu històric entorn a la baixada de la basílica de la Seu.

Un fanal que em porta a fer preguntes amb aires de novel·la d'enigmes com El codi Da Vinci. Perquè el van fer amb forma de serp? I perquè justament i únicament a l'entrada de la Seu. No n'hi ha cap d'altre a la ciutat! Hi ha algún enigma desconegut o història recargolada al darrere? Segurament que no, però és divertit fer volar la imaginació.

LLEGINT MANRESA...

Fa poc temps el portaveu de la CUP Manresa, Adam Majó, que habitualment escriu artícles de política al diari Regio7, escribia un article que sortia de la seva habitual temàtica política. L'article anomenat De vista, ens parla del fenòmen que tenim els manresans que conèixem molta gent de vista o del fet que el Passeig de Manresa es converteixi en un aparador. Manresa Calidoscopi en transcriu algunes de les parts a veure si us hi sentiu identificats....

...En un ciutat petita com Manresa la proporció de gent que coneixem molt superfícialment, que potser ni tant sols sabem de què i i que ni molt menys en sabem el nom, és molt més alta que en poblacions de dimensions molt més superiors o inferiors. Per no parlar de tota aquesta gent que ni tant sols no saludem però que malgrat això, ens sonen. Aquesta mena de xarxa difusa de relacions, en que a vegades sembla que tots en coneixem però ens coneixem poc, o molt poc, crea una certa pressió social en què les aparences, allò que semblem més que allò que fem o som, tenen una especial rellevància.

Potser és per això que el nostre punt de trobada més important és un aparador: el Passeig. Aquesta pressió, aquesta visibilitat, a vegades resulta enutjosa i pot crear una certa sensació d'ofec. Hi ha gent que, de fet, no la suporta i ha arribat a marxar de Manresa o a cultivar-ne un cert odi. D'altres queden meravellats de veure com de fàcil és passejar per la ciutat i topar-se amb amics o coneguts.

No és estrany que la intensa sensació d'arribar a casa que tenim els manresans i manresanes quan contemplem la clàssica estampa del Pont Vell i la Seu després d'unes setmanes d'absència, sigui directament proporcional a l'agradable sensació d'alliberament que obtenim en arribar a un lloc on no som ningú i a on ningú no li sabrà greu si ens oblidem de saludar-lo

Que, us hi sentiu identificats o no?

VA DE PLAQUES...

Si us hi fixeu en molt habitatges antics de Manresa hi trobareu aquests tipus de plaques de metall que podeu veure a la foto. En la majoria d'elles i diu "Asseguradora de incendios" i "Unión manresana". Pel que es dedueix aquestes històriques plaques devien ser alguna mena de certificat que indicava que la casa tenia alguna assegurança contractada en cas d'incendi. Si busqueu segur que encara en trobareu moltes. Aquestes de les fotografies, per exemple, es troben al carrer Remei de Dalt, prop de l'hospital de Sant Andreu, però encara en podreu trobar forces al llarg del Barri Antic i a la Manresa construïda al llarg del segle XIX i primers del segle XX. Algú en sap més història d'aquestes plaques manresanes?