El canal de la Sèquia fa més de 600 anys que subministra aigua a la ciutat de Manresa. Alimenta les aigüeres, les dutxes, les fonts, els camps de regadiu... Però tot i així la Sèquia passa força desapercebuda. Sens dubte contínua present fora del nucli urbà on hi modela gran part del paisatge amb les seves ramificacions i els nombrosos horts que han crescut al seu voltant.
Però dins del nucli urbà encara hi han algunes traçes que ens permeten intuïr la presencia que hi havia tingut la Séquia. De fet, gran part del nucli urbà ha guanyat terreny als ramals de la Séquia i al seu regadiu de manera que han desaparegut els horts però la gran majoria de ramals continuen corrent pel mateix lloc que fa segles però soterrats per sota l'asfalt.
Una d'aquestes traces més visibles són els Diposits Vells, a la carretera de Santpedor. Les inmenses sales de l'actual Museu de la Tècnica o mitingòdrom ( tots els partits hi fan mitings en campanya electoral) antigament eren plenes d'aigua emmagatzemada que venia desde la Masia de Can Font pel canal de la Sèquia.
Però el canal contínuava i contínua soterrat per l'actual vial oportunament anomenat carrer de la Sèquia que tot travessant el Passeig arriba fins a la carretera de Vic ( a l'alçada dels vins Roqueta ) i després pel carrer Puigterrà de Dalt. En aquest carrer, a la banda més propera a la plaça Infants, encara ara s'hi troba una placa que indica (foto de sota), en un català antic, que allà era l'indret on s'acabava la Séquia.
Però de fet la Sèquia no s'acaba aquí. La Séquia entrava a les afores de l'aleshores reduït nucli urbà de Manresa. Continuava i continua pel carrer del Carme i va fins al carrer del Cap del reg, on hi ha la centenaria barberia que fa cantonada amb la Plaça Major. El nom del carrer és prou explicatiu, "cap del reg", és a dir final del reg. I així ho indica una placa ceràmica que hi ha davant la barberia on es diu que per allà entrava l'aigua de la Sèquia a la ciutat. Al mig del carrer encara hi han unes lloses molt antigues que cobreixen el conducte del canal de la Sèquia. Després el canal entra fins la Plaça Major resseguint les cases de la banda on hi ha la farmàcia o el restaurant El Mos. De fet abans de la reforma de la plaça, l'atrotinada vorera que hi havia tenia unes escletxes que permetien sentir una mica el correr de l'aigua de la Sèquia pel centre històric de la ciutat.
A partir de la Plaça Major, antiga àgora de la ciutat, qui sap per on corria i corre la Sèquia. Deu distribuir-se en altres ramals i finalment, després de correr per tots els racons de Manresa, l'aigua sobrant deu anar al riu Cardener i després cap al lloc d'on va sortir, el Llobregat. Anteriorment en alguns indrets s'havia donat una convivència visible de la Sèquia i la ciutat però les exigencies actuals dels nuclis urbans l'han acabat fent desapareixer del nostre paisatge urbà. Però el canal de la Sèquia, que marca la història de la ciutat desde fa segles, avui encara és ben útil. I es que per sota els nostres carrers, nous i antics, hi corre encara la Sèquia amagada però viva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada