21.9.07

REFLEXIONANT SOBRE CULTURA

Pep Garcia, promotor cultural, reflexiona sobre la cultura a Manresa en l'article Manresa Escultural o no. A Manresa Calidoscopi s'hi transcriuen alguns fragments d'aquesta interessantíssima reflexió.
.
Manresa malda per reivindicar un lloc en la cultura d'aquest país al mateix temps que lluita, de portes endins, per tenir com a mínim endreçada i coberta la cultureta local. Voldria esdeveniments de gran calibre i ressò, coses úniques al mateix temps que passa comptes i dubta entre petites coses culturals d'estar per casa o grans coses que la llencin a l'estrellat. Però això darrer li fa por. Efectivament, li fa por estavellar-se. I així estem, així som i així ho veig tot plegat.
.
Crec que el que passa és que Manresa viu -encantada- dins un mar de reptes pendents, projectes per concloure i fites per assolir. i aquesta situació d'impasse permanent si bé per un cantó resulta exasperant, per l'altre obre un horitzó gairebé il·limitat de coses per fer. I això augura, sens dubte, llarga vida als manresans.
.
A l'hora de fer una radiografia com aquesta, és díficil no caure en tòpics. Però a Manresa encara és més díficil, ja que en el seu cas els tòpics acostumen a ser veritat i sovint la millor explicació sobre com es fanm per què es fan i qui fa les coses que es fan. Deixeu-me, doncs, basar-me en tòpics;
.
Manresa projecta el que vol ser sense saber, exactament, que és ni que vol ser.
.
Manresa s'enmiralla. Sempre. Sempre s'enmiralla en d'altres.
.
Manresa delega. Culturalment la ciutat s'ha recolzat en les entitats. Penso que amb un excés de generositat política, els polítics s'han tret de sobre el mort de la responsabilitat cultural i l'han carregat damunt les espatlles de voluntaris culturals, agrupats en un estol amplíssim d'entitats disposades a morir per un ideal...cultural. Manresa delega la cultura en la cultura de la voluntat. I el qui vol no sempre pot ni sempre està capacitat.
.
Manresa té un problema de pressupost. Demaneu a un polític manresà els pressupostos de cultura i el somriure se li torçarà i se li envermellirà. Pura xavalla.
.
Manresa es conforma. De vegades a la ciutat li agradaria tenir menys ambició per quedar-se, còmodament, instal·lada en un còmode replà de la Catalunya de mig gas.
.
Manresa és capital -de comarca i potser, amb el permís de Vic i Igualada, també serà capital de vegueria-però no és, encara, una potent capital cultural.
.
Manresa voldria ser... qualsevol cosa menys Manresa.
.
Manresa és lucida. De vegades. Té punts de lucidesa cultural que l'apropen a la normalitat. Però la normalitat, a Manresa, és excepcional, efímera i envoltada sempre d'ulls locals que hi busquen "peròs", hi troben "taps, inventen "traves" i resten, sempre, mèrits a qualsevol gest de lucidesa cultural que la posi en una òrbita, diguem-ne, d'avantguarda normal.
.
Manresa té capelletes també culturals. No és el meu fort però entreveig corredisses, petites -i grans- empentes, coincidències en el calendari i d'altres freds de peu entre els irreductibles responsable d'entitats que voldrien fer coses, sobretot, quan ningú més -NINGÚ- no estigui fent res en tota la ciutat.
.
Manresa té tantes ganes de que passin coses que, quan passen de debó amb tot el que impliquen, s'arronsa.
.
He fet aquesta dissertació gratuïta i ràpida i l'he fet, ja ho he dit, basant-me en tòpics. Doncs bé, no era gratuïta. Un cop vistos els tòpics, concretament darrere els tòpics, hi ha una Manresa a punt d'esclatar, a punt de posar-se en òrbita, a punt de...tantes coses que de vegades penso que l'excés d'ambició la fa estar, temporalment, en el pitjor dels estats culturals possibles: l'estancament.
.
Manresa Escultural. O no / Pep Garcia.
Revista transversal, edició 2006. Pag 36-37

1 comentari:

Anònim ha dit...

Sí, és aquell edifici del c.Guimerà.
Mercès pel comentari.
Respecte a la reflexió que has exposat sobre la cultura, i per molt que em dolgui, t'he de donar la raó. No tans sols ens agradaria tenir un MMVV, un bon teatre (sort que ha tornat el Kursaal), unitat, una bona sala de concerts, més biblioteques, més espectacles, cuncursos, esdeveniments... més de tot. Però tenim massa feina per posar.nos.hi, massa mandra per pensar i pocs recursos per què resultés exitós.

Manresa es degrada. Mira sinó quin barri vell més penós comparat amb el de Vic, per exemple...

Sort i Salut i que tinguis un bon dia.

Anamorfa.-