Llegint la visió de la ciutat d'un estranger, el francés Nicolas Lemaignan, que treballa com a picapedrer en la restauració de la basílica de la Seu de Manresa.
De Manresa m'agrada que sigui tridimensional, amb tant turons. El centre històric el trobo interessant i les moltes estatues que hi ha, també. La primera nit la vaig passar aquí, abans d'anar a dormir a l'Alberg, vaig fer un cigarret al costat de la noia de la Plana de l'Om. Allà vaig conèixer el Maiol. A través d'ell, vaig trobar lloc per viure. Estatues com aquestes donen molta vida a la ciutat. Hi veus escenes molt tendres, nens que la volen despertar, o homes com jo que de nit s'aseuen al seu costat per passar a l'estona.
El que m'ha sorprés és que no es veuen estudiants pel centre de la ciutat. Quan arribo a una població acostumo a trobar el racó dels estudiants. També m'han dit que l'Ajuntament no facilita que els joves puguin fer els seus concerts.
El bar dels Carlins està molt bé, amb bon menjar i gent de tot tipus. També vaig a l'Havana. Algun dia no m'han agradat algunes mirades dels clients habituals quan entren joves marroquins. El que no oblidaré mai és el pernil de la Casa de los Jamones, cada dia m'hi menjo un entrepà... I la Bodega Andaluza, amb les seves tapes i la seva barreja de gent.
De Manresa m'agrada que sigui tridimensional, amb tant turons. El centre històric el trobo interessant i les moltes estatues que hi ha, també. La primera nit la vaig passar aquí, abans d'anar a dormir a l'Alberg, vaig fer un cigarret al costat de la noia de la Plana de l'Om. Allà vaig conèixer el Maiol. A través d'ell, vaig trobar lloc per viure. Estatues com aquestes donen molta vida a la ciutat. Hi veus escenes molt tendres, nens que la volen despertar, o homes com jo que de nit s'aseuen al seu costat per passar a l'estona.
El que m'ha sorprés és que no es veuen estudiants pel centre de la ciutat. Quan arribo a una població acostumo a trobar el racó dels estudiants. També m'han dit que l'Ajuntament no facilita que els joves puguin fer els seus concerts.
El bar dels Carlins està molt bé, amb bon menjar i gent de tot tipus. També vaig a l'Havana. Algun dia no m'han agradat algunes mirades dels clients habituals quan entren joves marroquins. El que no oblidaré mai és el pernil de la Casa de los Jamones, cada dia m'hi menjo un entrepà... I la Bodega Andaluza, amb les seves tapes i la seva barreja de gent.
El Pou de la Gallina, pag. 8
Abril de 2007
1 comentari:
Això de la "casa de los jamones" veig que és un nom concorregut doncs n'hi ha de reoartides per diferents indrets i no tenen pinta de franquícia.
Una abraçada des de la teva Tarragona!
Publica un comentari a l'entrada