14.5.07

PERQUÈ MANRESA CALIDOSCOPI?

Manresa Calidoscopi fa un parèntesi en el seu tipus d'activitat habitual. Avui, com a autor d'aquest bloc, us vull parlar de les raons que em van moure a obrir aquest bloc ara ja fa uns 6 mesos. Unes raons que no he explicat mai aquí, per cert. I he decidit que ara és el moment de fer-ho. Per això us faré un repàs del que em va passar pel cap i, també, del que m'hi passa actualment, entorn a l'activitat del bloc. Espero no fer-me pesat. Donçs bé, com a ciutadà de Manresa que sóc he de dir que tinc una relació canviant amb el meu entorn més proper: la meva ciutat.
Per mi Manresa és un lloc que m'estimo molt però que en algunes èpoques o moments detesto amb bastanta contundència. Manresa a vegades m'abraça molt dolçament però a vegades també em fa sentir atrapat i sense sortida. Però quan tinc moments de ressentiment cap a la ciutat tinc molt clar que és la ciutat on he nascut i que, sigui com sigui, en aquests moments, he de reflexionar i no jutjar-la amb un simple i poc profund: Manresa és una merda!
Crec que aquest debat, en una persona jove com jo molt implicada en la ciutat, es manifesta d'una manera més viva. En tot aquest debat del que us parlo em trobo en un entorn social proper on es reflexiona poc de Manresa com a concepte de ciutat social, urbanísitica, de la seva personalitat etc.... De parlar de perquè és així i de com hauria de ser. Moltes vegades, bé la majoria en el meu cas, aquest debat és resumeix en malparlar de la ciutat dient que és grisa, tancada i que no hi ha res a fer ni cal fer-ho. La veritat unes conclusions desmoralitzans per una persona que busca raons i punts de vista interessants. També cal dir que per l'altre costat n'hi ha algunes que no en malparlen sino que ho troben tot més agradable però que tampoc no veuen gaires espais per a una reflexió crítica. Una actitud que sovint amaga un aferrament poc saludable a la ciutat. I si un no troba el que busca, parlar dels perquès de la ciutat, en el seu entorn personal més proper ho busca en altres llocs. Els diferents formats dels nombrosos mitjans de comunicació locals inciten poc a la reflexió, excepte en algunes saludables excepcions de l'àmbit de les revistes locals. Es dediquen a informar mimèticament entre ells, sense anar més enllà, sense plantejar-se res més que allò que els expliquen o que veuen. Per això el darrer dels mitjans on buscar és internet on l'activitat hi vull en totns cantons, ambits, punts de vista i reflexions. On pràcticament tot i tothom pot tenir el seu espai. Tot i així, a Internet tampoc he trobat el que buscava, o si més no ho he trobat de manera gairebé testimonial. Però al conèixer l'apassionant sistema dels blocs on cadascú és munta el seu espai se'm va encendre la llumeta i vaig decidir fer jo el que no trobava enlloc: poder parlar i reflexionar sobre Manresa. I si pogués ser crear debat. I aquesta ha estat i és la principal raó a l'hora de voler crear aquest espai: Manresa Calidoscopi.




Com podeu veure a la foto de sobre aquest és l'origen del nom: Calidoscopi Manresa.

Però que és Calidoscopi Manresa? Va ser una exposició que es va organitzar el 2004 al Centre Cultural El Casino que permetia fer una passejada per alguns dels símbols o imatges que havia generat la ciutat al llarg de la història. Una passejada per l'imaginari manresà segons deia. Allà, s'incloïen coses com gravats antics que dibuixaven la ciutat, etiquetes de marques de menjar i begudes fetes a Manresa, l'històric cotxe PTV fabricat a Manresa, les ametlles de la llum, els discos i temes de música relacionada amb Manresa com Minorisa Suite de Santi Arisa etc... Com diu el lema l'exposició pretenia fer una visió parcial de la ciutat. No un cant a Manresa potenciant un localisme passat de moda sino una revisió de la manresanitat. Però l'objectiu d'aquesta exposició, segons deien un dels seus responsables a la revista Quadern, anava encara més enllà. Pretenia crear debat, que a partir d'aquests símbols i imatges genüinament manresanes els ciutadans es plantegessin i reflexionessin profundament sobre la personalitat de la ciutat, les seves característiques, la imatge física i social de la pròpia ciutat.

I segons va dir a Quaderns aquest responsable aquest objectiu, malauradament, no es va aconseguir.

Però Calidoscopi Manresa també ens va deixar un catàleg-llibre de l'exposició. Aquesta edició inclou articles de diferents autors que reflexionen de diferent manera sobre la ciutat. La veritat és que, personalment, és el millor llibre sobre la ciutat que he llegit, l'admiro. Hi trobem escrits com el que ens explica molt bé el perquè la ciutat ha patit una letàrgia tant llarga amb oblit i aïllament que han apartat durant anys la ciutat del progrés. D'altres escrits parlen sobre la personalitat urbanística de la ciutat i les actuacions que s'hi han fet, les característiques i manera de fer de la premsa local i el relat del significat d'accions com la que va idear l'artista Joseph Beuys per Manresa.

Cal assenyalar que la majoria d'aquests articles tenen un alt grau de reflexió i poc de resum històric o d'enumeració de característiques de la ciutat. En ells, no tots, s'hi parla d'actituds, maneres de fer, estils d'actuar i costums de molts àmbits de la societat manresana que expliquen de manera molt interessant cares de la ciutat com la seva la personalitat sociològica més enllà de parlar de les pedres i carrers.



Donçs en resum, aquest llibre és un univers de reflexió al voltant de Manresa i sense saber gaire com Manresa Calidoscopi, girant les dues paraules ha volgut ser una continuació de l'esperit del llibre i l'exposició. Com a autor anònim de Manresa Calidoscopi no cónec tant bé la ciutat com per poder ser-ne una bona continuació. Però si que tinc ganes de reflexionar i comentar diferents aspectes de la ciutat. Una eina com el bloc, per mi, és una cosa ideal per parlar d'aquelles coses que trobo interesants de Manresa i, al mateix temps, tenir algú que ho llegeixi i potser, si ho desitja, pugui comentar-ho.

El catàleg de Calidoscopi Manresa el podreu trobar a la biblioteca del Casino o també el podeu comprar al Centre Cultural al Casino per 10 euros.


He fet aquest bloc amb il·lusió i ganes però també amb alguns punts de desmoralització moltes vegades. Fa pocs dies he de reconèixer que havia pensat abandonar-lo perquè em prenia massa temps en intentar fer articles massa llargs, massa elaborats, en trobar temes dels que sapigués parlar, en buscar bé per trobar o fabricar la imatge adequada per acompanyar l'article etc... Un bloc diuen que és com un fill i arriba moments en que et pot sobrepassar i sentir-ti massa lligat. I això és el que m'ha passat. Per això he decidit separar-me'n i he distanciat la periodicitat d'actualitzar el bloc. Mentrestant he obert un altre bloc que no em limités a temes manresans perquè crec que només la gent de Manresa i entorns pot entendre i comprendre aquest bloc i que barrejar les coses, en aquest cas, no funciona. Pensava deixar aquest pràcticament abandonat.
Però al final he pensat que continuare aquest bloc perquè me l'estimo i perquè penso en la petita audiència que em segueix. Tot i així canviaràn algunes coses:els articles no seràn tant llargs i la manera d'escriure serà menys freda i més propera. Un format menys basat en l'article periodístic i més pensat desde unes experiències personals amb Manresa. Uns apunts escrits de manera més directa de manera que trigaré menys temps a fer i això permetrà continuar dedicant temps a Manresa Calidoscopi i alternar, de tant en tant amb el segon bloc que tinc obert. M'he allargat massa, tot i dir que vull ser breu. Però creia necessari explicar tot això. Ho he dividit en tres perquè ho pogueu llegir per trams quan us vingui de gust. Perdoneu, una vegada més, el meu poc estalvi en paraules.
Donçs per acabar dir que espero intentar tot això perquè amb distància però amb fidelitat puguem gaudir tots plegats de Manresa Calidoscopi escrivint, llegint o comentant diferents punts de vista sobre la ciutat.
A tots els que seguiu i enllaçeu amb Manresa Calidoscopi, moltes gràcies!He fet aquest bloc amb il·lusió i ganes però també amb alguns punts de desmoralització moltes vegades. Fa pocs dies he de reconèixer que havia pensat abandonar-lo perquè em prenia massa temps en intentar fer articles massa llargs, massa elaborats, en trobar temes dels que sapigués parlar, en buscar bé per trobar o fabricar la imatge adequada per acompanyar l'article etc... Un bloc diuen que és com un fill i arriba moments en que et pot sobrepassar i sentir-ti massa lligat. I això és el que m'ha passat. Per això he decidit separar-me'n i he distanciat la periodicitat d'actualitzar el bloc. Mentrestant he obert un altre bloc que no em limités a temes manresans perquè crec que només la gent de Manresa i entorns pot entendre i comprendre aquest bloc i que barrejar les coses, en aquest cas, no funciona. Pensava deixar aquest pràcticament abandonat.

Però al final he pensat que continuare aquest bloc perquè me l'estimo i perquè penso en la petita audiència que em segueix. Tot i així canviaràn algunes coses:els articles no seràn tant llargs i la manera d'escriure serà menys freda i més propera. Un format menys basat en l'article periodístic i més pensat desde unes experiències personals amb Manresa. Uns apunts escrits de manera més directa de manera que trigaré menys temps a fer i això permetrà continuar dedicant temps a Manresa Calidoscopi i alternar, de tant en tant amb el segon bloc que tinc obert. M'he allargat massa, tot i dir que vull ser breu. Però creia necessari explicar tot això. Ho he dividit en tres perquè ho pogueu llegir per trams quan us vingui de gust. Perdoneu, una vegada més, el meu poc estalvi en paraules.

Donçs per acabar dir que espero intentar tot això perquè amb distància però amb fidelitat puguem gaudir tots plegats de Manresa Calidoscopi escrivint, llegint o comentant diferents punts de vista sobre la ciutat.

A tots els que seguiu i enllaçeu amb Manresa Calidoscopi, moltes gràcies!

2 comentaris:

ferran ha dit...

Ànims i que no decaigui. Manresa ens necessita. Necessita persones que la critiquin i que la defensin. Gent capaç de trobar solucions i de destacar els trets i activitats rellevants. Gent amb iniciativa i ganes de fer coses en aquesta ciutat.
Menys política i més clandestinitat anònima...

Salut camarada

Calidoscopi ha dit...

Gràcies pels ànims! Tot són moments, amb això dels blocs i amb tot ja passa. Però intentare continuar com sigui. La ciutat necessita espais, encara que siguin virtuals, que discuteixen sobre la ciutat hi hagin eleccions o no.