L'INTERIOR DE LA SEU DE MANRESA ABANS DE 1936

L'antic tabernacle gòtic que presidia l'altar major.

A primer terme l'escalinata central que conduia a la cripta.

Com ja s'ha parlat diverses vegades a Manresa Calidoscopi durant la guerra civil de 1936 al 1939 la ciutat de Manresa va pedre molt patrimoni religiós que era, al mateix temps, un valuós patrimoni històric i artístic.

Una de les poques esglésies que es va salvar va ser el principal i més gran temple de la ciutat: la Seu de Manresa. Però malgrat el salvament, el temple, va patir molts aldarulls i assalts durant la guerra civil. En un primer moment se n'havia autoritzat l'enderrocament, com gairebé totes a les altres esglésies manresanes, i es van començar a enderrocar elements secundaris com les sagristies o la gran punxa de pedra que coronava el campanar. Tot i així es va poder aturar l'enderrocament abans que les piquetes anessin més enllà.

Però abans de tot això es van produïr diferents aldarulls i assalts a l'interior de la Seu que en van acabar canviant l'aspecte interior que havia tingut durant els darrers dos segles. L'interior de la Seu era anteriorment ple, en gran majoria, de valuosos retaules barrocs que convivien amb alguns retaules més antics d'época medieval. D'altra banda la distribució de la part central era molt diferent a l'actual. A tota la part central existia un cor pels canonges. Aquest cor era un gran espai tancat en gran part per un mur de pedra. En el seu interior hi havia un llarg cadirat barroc de fusta que servia perquè els canonges de la Seu poguessin seguir de manera separada els oficis i misses de la Seu. Aquest espai era presidit per un gran monòlit central destinat a exposar-hi les partitures que es cantaven durant les cerimonies. La distribució d'aquest cor dins la nau central seria semblant a la que podem trobar amb el cor central que hi ha dins la catedral de Barcelona. Un espai que, sens dubte, trencava la llarga perspectiva interior de l'edifici de que avui podem gaudir tot i tenir alt valor artístic.

El cor, en la seva antiga situació a la nau central

L'altar major tenia una gran escalinata central que baixava fins a la cripta. Una escalinata que es va elminar i substituir per dues de laterals un cop passada la guerra civil. Però a l'altar major hi destava sobretot el bonic tabernacle gòtic que allotjava la imatge de la Verge de l'Alba.

L'antic orgue de la Seu

També en destacava, dins tot aquest conjunt de mobiliari artístic, el gran orgue del segle XVIII que era situat sobre la porta de la basílica que comunica amb el Parc de la Seu. Un orgue de grans mides i d'una envergadura considerable. També eren impactants les carasses de moro que hi havia a les dues entrades laterals a la Seu i que representaven un element molt popular ja que en determinades ocasions deixaven anar carmels per la boca.

De tot aques patrimoni poc se'n va salvar. La Seu de Manresa va ser incendiada i assaltada i gairebé tot el patrimoni de retaules barrocs va desapareixer. El gran tabernacle de l'altar major també va desapareixer com també l'antíquissim orgue. D'altra banda tots els vitralls es van rebentar quan es van volar amb bombes els ponts que creuaven el Cardener. Només se'n van poder salvar els retaules gòtics, algunes parts del cadirat del cor, les carasses de moro, la imatge de la Verge de l'Alba, la decoració barroca de la cripta i altres petits elements.

Amb totes aquestes vicissituds l'interior de la Seu va ser convertit en parking d'ambulancies, en lloc d'acollida de refugiats i altres funcions. La conseqüència dels incendis i de totes aquestes activitats va provocar que al final de la guerra tota la pedra de l'interior de la basílica quedes fumada. Netejar tot l'interior fumat va necessitar anys de restauració com també tornar a omplir la basílica amb un nou mobiliari. Les parets del cor central, l'únic que en quedava, van ser enderrocades i la part posterior es va muntar de nou a la paret del fons, al voltant de la porta que comunica amb la plaça de la Reforma. D'aquesta manera es recuperava la perspectiva sencera de tota la nau gòtica.

Els desperfectes provocats per la guerra civil van canviar radicalment l'aspecte de l'interior de la Seu com, sobretot, en van retallar moltíssim el seu amplíssim patrimoni. Malgrat que la Seu va ser una de les poques esglésies que es van salvar dels enderrocaments, el temple va pagar car el conflicte de la guerra civil.

Una de les trones amb que antigament, al no haver-hi microfons, els capellans feien els seus sermons. També hi destaca, sobre la porta de la baixada de la Seu, una de les carasses de moro.

Més informació d'aquest tema a la web El Salvament de la Seu, l'any 1936: http://www.guiamanresa.com/laseu/