La basílica de la Seu es deixa veure entre els pins del Parc de Sant Ignasi.
19.5.08
LA FONT DELS CAPELLANS
Recorrer el barri de la Font dels Capellans es caminar per la Catalunya dels nous polígons d'habitatges construïts a la perifèria de les ciutats durant la segona part del segle XX. Un paisatge mimètic, semblant però diferent. El barri de la Font dels Capellans va ser construït al que aleshores eren els afores de la ciutat, just al costat de la via dels Ferrocarrils Catalans. Un nou barri previament planificat i projectat que va acollir molts veïns que formaven part de la inmigració espanyola arribada a Manresa a meitats del segle XX. Avui en dia aquest barri ja està totalment integrat a la trama urbana de Manresa. Passejar per dins és moure's entre blocs de pisos iguals, altes torres d'infinites finestres, balcons i estenedors. La confusió augmenta pel foraster del barri quan es recorren els jardins i passos que comuniquen les diferents torres. Petites escales i rampes entre arbres i parament d'herba intercalat amb petites places i alguna pista de ciment, tot s'assembla però res és el mateix. Si passejem per aquests jardins també anirem trobant les petites botigues de barri que hi han al peu d'aquestes torres i blocs d'habitatges. Perruqueries, forns de pa, queviures o alguna associació que suposen la pròpia oferta comercial i d'oci del barri de la Font dels Capellans.
El barri compta amb dos grups de blocs d'habitatges. Uns bloc més baixos i que si els miressim en planta tenen la forma semblant a una estrella. En segon lloc hi han les torres, uns bloc molt més alts i que són l'emblema més conegut d'aquest barri. Aquestes petits gratacels es poden veure facilment desde molts punts de la ciutat i són l'emblema identificador del barri.
El barri de la Font dels Capellans també es conegut a la resta de la ciutat per acollir cada dimarts el mercat setmanal més antic i potent de la ciutat. Un mercat que ja és una tradició més de la ciutat i que acull parades que ofereixen gran varietat de productes. Igualment també té una associació de veïns que organitza una completa Festa Major de gran pressupost. El castell de focs o les píntoresques actuacions de revista, ampliament seguides, no falten a la festa major de la Font dels Capellans.
La Font dels Capellans o simplement "la Font" ,tal com l'anomena la majoria de gent, és un dels barris més coneguts de la Manresa moderna.
MONTSERRAT I TRULLOLLS
Desde les Cots es poden veure tots els conreus que hi han a la zona dels Trullols. En aquesta primavera el verd amable i fresc domina aquesta zona. Just a sota Montserrat podem veure la zona d'oci dels Trullols. En relativament pocs anys es preveu urbanitzar la resta de la zona dels Trullolls fins arribar al carrer Viladordis que ara passa entremig de conreus i regadiu.LES SALESES
Desde el capdamunt de la baixada dels Drets podem veure una part de la plaça de Sant Ignasi i els jardins i horts que hi han al darrere de les Escodines. Al capdamunt de les Escodines hi podem veure el convent de les Saleses amb la gran escultura de Jesús al capdamunt de la teulada. Una icona religiosa encarada cap a la ciutat antiga i que identifica aquest convent manresà18.5.08
EL PUIGBERENGUER DESDE LA CARRETERA CARDONA
Els pins solitaris del Puigberenguer, que identifiquen desde la distància el turó manresà, vistos desde la caserna de la Guàrdia Civil, a la carretera Cardona.
17.5.08
LA BONAVISTA, DE LLUNY
Desde els horts de les Cots, just darrera el barri de la Font dels Capellans, es pot veure atapeïda la Manresa moderna. Entremig de totes aquestes construccions en destaca un dels edificis referents de la Manresa moderna: l'edifici de Caixa de Manresa a la plaça de la Bonavista. Aquest edifici, dels més alts de la ciutat, destaca per la seva alçada però sobretot per tenir al seu capdamunt el logotip de Caixa Manresa. Amb els anys que fa que hi és aquest reclam dalt de l'edifici hi han tingut preséncia els diferents logotips que han identificat l'entitat finacera en els darrers anys. El cercle taronja de Caixa Manresa a la Bonavista és un dels referents de la Manresa moderna tant de dia com de nit.LA FONT I MONTSERRAT
Un altre dels innumerables punts de vista de Montserrat desde la ciutat de Manresa. Aquesta vegada la serralada treu el cap entremig de cables eléctrics i les torres del barri de la Font dels Capellans. XEMENEIA I INDUSTRIA
Una de les xemeneies que encara es poden trobar a Manresa. En aquest cas la fàbrica que l'acompanyava ha desaparegut i ha quedat sola. Sembla que és l'únic element supervivent de l'antiga fàbrica que existia al costat de l'avinguda de Francesc Macià. Ara viu una nova etapa de la seva existència envoltada de nous blocs de pisos.LES COTS
El barri de les Cots s'aixeca imprecís i dífus al costat dret de la Pujada Roja i a tocar del barri de la Font dels Capellans. Aquest barri s'agrupa com a associació de veïns amb dos barris més: el de la Pujada Roja i el Guix. El principal vial o punt que identifica el barri és el camí de les Cots. Aquest camí és una petita carretera paral·lela a la Pujada Roja que comença al pas que travessa la via de tren dels Ferrocarrils Catalans al final del carrer de Sant Joan d'en Coll, a tocar el pont de Ferro. Aquesta carretera puja fins dalt de tot d'un turó i després desemboca a la petita carretera que porta al restaurant l'Ermitanet i a les pistes d'examens de conduïr. Al voltant d'aquesta carretera s'hi agrupen la majoria de cases del barri. Unes cases petites isenzilles, de planta baixa o una planta. Unes contruccions que s'alternen de manera natural amb camps de regadiu o petits coberts. D'allà hi neixen alguns dels altres petits carrers o camins que agrupen els dos o tres nuclis urbans d'aquest àmbit.
De fet la personalitat del barri es defineix precisament en aquesta indefinició basada en la difusa frontera entre l'espai urbà i l'espai rural. El barri es caracteritza per petites cases agrupades en algún carrer o camí i envoltades per una gran quantitat d'horts. És el clàssic paisatge de regadiu manresà de petits horts dividits per petits camins i ramals de la Séquia el que predomina en aquest indret de Manresa. Apart dels quatre camins o petits carrers principals ens podem perdre per qualsevol de les desenes de camins que recorren directament tot aquest paisatge de regadiu. Un regadiu que va pujant i pujant fins arribar a dalt del turó referent de les Cots que s'identifica clarament per haver-hi uns pins solitaris i espigats.
El paisatge de les Cots és un paisatge que té semblança amb el de molts altres indrets de la part alta de la ciutat com la Mión, el Guix o el Poal. Des d'aquest punt, a mig camí entre la Manresa urbana i rural, podem contemplar les torres properes del barri de la Font dels Capellans, la resta de la ciutat i el nostre paisatge de fons habitual amb referents com Montserrat, Collbaix o Sant Llorenç del Munt.
15.5.08
SEMÀFOR I CAL JORBA
Un dels semàfors que regula l'intens trànsit de la carretera Cardona. De fons, l'inconfusible figura de Cal Jorba. Les formes genuïnament decó d'aquest edifici donen elegància a aquest punt del centre de Manresa.
PAISATGES DE LA SÈQUIA
La Séquia, un cop arriba al Parc de l'Agulla, es divideix en dos trams. Un va cap a llac de l'Agulla, el Poal i els diposits d'aigua per abastir la ciutat de Manresa i l'altre, que podem veure a les imatges, va cap a les amplies zones de regadiu del Guix i Viladordis. Tot just arribar al Parc de l'Agulla comença aquest tram que voreja el parc i tot fent ziga-zagues es dirigeix cap a la fàbrica del Guix. El canal passa envoltat per camps de conreu, la imatge de Montserrat de fons , i és travessat per alguns dels típics ponts petits o pontarrons de la Séquia. Un de tants i tants paisatges per on passa la Séquia.CA LA BURESSA
La façana i, sobretot, la tribuna principal de Ca la Buressa es mostren imponents desde sota seu. Un gran aparador modernista al centre de Manresa.MONTSERRAT DESDE LA COVA
La silueta d'una de les columnes de la façana de l'església de la Cova es dibuixa a contrallum. Al fons Montserrat. Els llocs ignasians solen ser sinonims de llocs espirituals. En aquest cas, els entorns de la Cova, juntament amb la imatge de Montserrat, són un dels indrets més espirituals de la Manresa Ignasiana.1936
Una imatge símbolica que il·lustra i resumeix una de les conseqüències de la Guerra Civil de 1936-39. La teulada de l'antiga església gòtica del Carme començant a ser enderrocada, un fet que portaria a la total desaparició d'aquest magnific temple medieval juntament amb 6 històriques esglésies més. Al fons, la Seu, que també va ser a punt de desaparèixer. Finalment, però, es va aconseguir aturar fent desaparèixer només la punxa del campanar apart dels nombrosos desperfectes rebuts. Una imatge resum del que va ser una de les pitjors retallades del patrimoni manresà.REGULANT LA SÈQUIA
Una clau de pas, situada sota la torre del Vinyas i darrere els diposits nous, que regula el cabal i el pas de l'aigua a la Séquia de Manresa cap al Poal. Aquest enginy mecànic manual es present i habitual en molts llocs dels ramals principals de la Séquia. D'iguals o semblants se'n troben per regular l'aigua a ramals més petits o als passos d'aigua cap als conreus que es serveixen de l'aigua d'aquest canal.GRUES
La Manresa urbana avança ràpidament entre grues, nous carrers i antics camps convertits en solars. Al mateix temps la Manresa rural retrocedeix ràpidament. Antics paisatges que s'han perdut i altres que ja gairebé no es reconèixen com el que eren.EL PONT VELL I LA FABRICA DE L'ARANYA
El carrer Codinella és un mirador sobre la Via Sant Ignasi. Aquest vial passa per sobre l'antiga muralla, una codina i atalaia natural sobre l'antic torrent de Sant Ignasi i punt de frontera entre el Barri Antic i les Escodines. Davant nostre la Manresa industrial es representada a través de la fàbrica de l'Aranya. I al fons, petit però destacat, el Pont Vell amb la pedra daurada i lluent que li pinta el sol del vespre.LLOSES I LLAMBORDES
Pilar Parcerisas amb la seva ploma poètica ens descriu de manera magnífica aspectes de Manresa i les seves rodalies. En aquest cas, ens parla de la Manresa de pedra dins l'article anomenat Lloses i llambordes publicat dins el llibre Equipatge de mà. Manresa Calidoscopi en reprodueix alguns fragments:
Bona part de la personalitat austera de Manresa es dibuixa en el marc d'aquesta ciutat de pedra, que té un punt, crec, fonamental i inigualable: la plaça gran, encara avui centre unificador de l'urbanisme ciutadà del qual parteixen les branques petrificades de la ciutat. Sobre les lloses de Manresa ressonen processons i timbals, catifes de flors, passos de nans i gegants i la petjada de tots aquells que dormen en silenci sota la pedra dels temps.
Però la Manresa petrificada no només s'ha estés en direcció horitzontal sobre el terra, com la pell adobada per la història, sinó també en direcció vertical, construïnt el seu conjunt monumental pedra sobre pedra, destacant, en primer lloc i, des d'una perspectiva urbana, l'austeritat del gran casalot de la Casa de la Ciutat, que presideix la vida manresana des d'un punt de vista del vuit-cents; després , la Seu, amb la seva espinada de contraforts arrenglerats sobre el riu; més enllà, el gran edifici de la Cova, que aplega la casa d'exercicis de tall neoclàssic vuitcentista i l'església barroca, construïts com si la pedra de vora el riu s'hagués convertit en casa de tots i, per últim, el Pont Vell, d'època romànica i arrels romanes, el qual constitueix la gran passera de pedra sobre el riu.
Totes aquestes construccions semblen erigir-se com a metàfora de les roques del riu. Tota la urbanització del Puig Cardener és un vasallatge al riu, que demostra admiració i temor alhora, creixent la ciutat dalt d'un puig protegit de les inundacions. Totes les construccions, tant les d'ordre monumental com les petites vivendesque penjen a la dreta del riu entrant a la ciutat, són un intent de perllongar aquesta línia de rocam que dibuixen les riberes del Cardener al seu pas per Manresa.
Sens dubte, aquesta mirada pètria que desprén la ciutat antiga, prové de les roques del riu Cardener, el qual, marca amb l'estructura de les seves ribes el color de Manresa, entre gris, ocre i marró, untats d'oliva.
Pilar parcerisas, Lloses i llambordes pag 133-137
Llibre Equipatge de mà
ESTAMPES ANTIGUES
Una ídilica estampa de l'skiline manresà abans de 1936. L'antiga església gòtica del Carme amb el seu aspecte de fortalesa, el claustre de l'antic convent del Carme convertit aleshores en fortalesa i actualment en alberg. La Seu, amb la punxa del campanar que va lluïr durans uns 20 anys. I com sempre, al fons, les muntanyes de Montserrat.ARQUITECTURA POPULAR
L'arquitectura popular i improvitzada del barri de la Mion fa que ens trobem amb petits fenòmens constructius molt interessants. Un d'aquests fenòmens és troba als petits passos que hi ha per passar del carrer Montalegre al carrer no urbanitzat de Guillem Catà. Aquests petits passos són espais entre mitjeres que van quedar entremig a l'hora construïr les diferents cases que hi ha entre els dos carrers. Aquests espais es va anar habilitant com a llocs de pas, i també, com espai d'entrada a les cases. Així, doncs, compten amb un elaborat sistema de petits replans i escalestes de maó que permeten el pas entre els dos carrers i l'entrada a algunes de les cases. Al llarg del carrer Montalegre o Guillem Catà podreu trobar uns quatre o cincs espais de pas, alguns tancats, però la majoria oberts per al pas públic.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)