15.5.08

LLOSES I LLAMBORDES

Pilar Parcerisas amb la seva ploma poètica ens descriu de manera magnífica aspectes de Manresa i les seves rodalies. En aquest cas, ens parla de la Manresa de pedra dins l'article anomenat Lloses i llambordes publicat dins el llibre Equipatge de mà. Manresa Calidoscopi en reprodueix alguns fragments:
Bona part de la personalitat austera de Manresa es dibuixa en el marc d'aquesta ciutat de pedra, que té un punt, crec, fonamental i inigualable: la plaça gran, encara avui centre unificador de l'urbanisme ciutadà del qual parteixen les branques petrificades de la ciutat. Sobre les lloses de Manresa ressonen processons i timbals, catifes de flors, passos de nans i gegants i la petjada de tots aquells que dormen en silenci sota la pedra dels temps.
Però la Manresa petrificada no només s'ha estés en direcció horitzontal sobre el terra, com la pell adobada per la història, sinó també en direcció vertical, construïnt el seu conjunt monumental pedra sobre pedra, destacant, en primer lloc i, des d'una perspectiva urbana, l'austeritat del gran casalot de la Casa de la Ciutat, que presideix la vida manresana des d'un punt de vista del vuit-cents; després , la Seu, amb la seva espinada de contraforts arrenglerats sobre el riu; més enllà, el gran edifici de la Cova, que aplega la casa d'exercicis de tall neoclàssic vuitcentista i l'església barroca, construïts com si la pedra de vora el riu s'hagués convertit en casa de tots i, per últim, el Pont Vell, d'època romànica i arrels romanes, el qual constitueix la gran passera de pedra sobre el riu.
Totes aquestes construccions semblen erigir-se com a metàfora de les roques del riu. Tota la urbanització del Puig Cardener és un vasallatge al riu, que demostra admiració i temor alhora, creixent la ciutat dalt d'un puig protegit de les inundacions. Totes les construccions, tant les d'ordre monumental com les petites vivendesque penjen a la dreta del riu entrant a la ciutat, són un intent de perllongar aquesta línia de rocam que dibuixen les riberes del Cardener al seu pas per Manresa.
Sens dubte, aquesta mirada pètria que desprén la ciutat antiga, prové de les roques del riu Cardener, el qual, marca amb l'estructura de les seves ribes el color de Manresa, entre gris, ocre i marró, untats d'oliva.
Pilar parcerisas, Lloses i llambordes pag 133-137
Llibre Equipatge de mà

Cap comentari: