SALELLES I L'EIX DIAGONAL

Ja fa mesos que a Manresa i Salelles s'arrossega la polèmica sobre el traçat de carretera que ha d'acabar la calital del Bages i Igualada, l'anomenat Eix Diagonal. La nova carretera, que ha d'unir amb més comoditat i i rapidèsa les dues ciutats, ja ha estat construida en la seva part central. Només falta construir algunes parts com la que ha de connectar correctament la carretera desde Sant Salvador de Guardiola fins a Manresa i és aquí és on s'ha plantejat el problema.

La Generalitat va presentar un projecte que plantejava la construcció d'una carretera totalment deslligada de l'actual i que passava tocant al nucli de Salelles i travessava zones del terme de Manresa d'alt valor natural. La proposta, a més a més, proposa una connexió directa amb l'eix transversal i d'aquí amb la ronda de circumvalació de Manresa i les seves sortides. A partir d'aqui va començar a sortir tot un ball de propostes sortides de diferents cantons com l'Ajuntament o els veïns de Salelles. Aquestes modificacions pretenen allunyar la carretera del nucli de Salelles o, almenys fer modificacions púntuals que soterrin la carretera amb més tunels per minimitzar-ne el seu impacte paisatgístic.

La Generalitat, després d'una forta inflexibilitat, ha exceptat algunes petites modificacions però en cap cas ha escoltat les propostes fetes pels veïns de la zona que proposava allunyar a força distància la carretera cap a Rajadell. O això semblava perquè sembla ser que en els darrers dies ha exposat una proposta que allunya la carretera de la plana de Salelles. Igualment la polèmica ja fa temps que cueja i els veïns de Salelles s'ha mobilitzat en diferents ocasions. Però la posició de la Generalitat, com s'ha dit, ha estat fins ara poc flexible. L'Ajuntament de Manresa sembla que no ha acabat d'aconseguir articular una proposta conjunta per defensar-la amb fermesa tot i que sembla que darrerament ha aconseguit ser més escoltada.

Però en tota aquesta discussió en destaca la falera de la Generalitat per construïr noves carreteres i trossejar encara més el territori enlloc de renovar i millorar els traçats existents. Perquè cal tenir en compte que en aquesta part de territori no hi ha només aquest projecte de carretera. Cal tenir en compte que la ronda de circumval·lació de Manresa encara no és acabada (ni hi ha data fixada per fer-ho). El traçat que falta hauria de sortir de l'eix a l'alçada de la Pirelli i passar entremig del Xup i els barris de Sol i Aire i Bellavista i correr paral·lela per la vall de la riera de Rajadell fins a desembocar a Can Poc Oli i d'allà travessar el Cardener per connectar amb el tram de Ronda que acaba a Las Palomas. Tot una carretera que també destruïrà una part del patrimoni natural del terme de Manresa i però que intentaria marcar el límit del creixement urbà de Manresa. Apart d'això un dia, tot i que pel que sembla molt llunyà, arribarà l'anomenat tren transversal a la ciutat que de ben segur passarà per zones properes a on passarà l'Eix Diagonal. Una col·lecció de carreteres que asseguren la destrucció d'una de les parts naturals del terme de Manresa que encara conserva molt bé l'aspecte natural i rural. Per això potser seria important intentar ampliar i millorar la carretera actual que va de Sant Salvador de Guardiola a Manresa eliminant revols i augmentant la seguretat. Aquesta mateixa carretera, en un futur, es podria connectar al tram que falta per construïr de ronda, una mica més amunt del Xup. De fet les rondes de les ciutats serveixen, a part de desviar els cotxes de l'interior d'un nucli urbà, per connectar entre elles les carreters que hi conflueixen. D'aquesta manera es faria una carretera enlloc de dues i s'evitaria la construcció d'una via que trencaria un espai natural molt valuós.

Més informació a www.suanya.org i www.salelles.cat

NOVETATS EN ELS BLOCS POLÍTICS DE MANRESA

Una vegada més a Manresa Calidoscopi es parla dels blocs polítics manresans. El fet que s'acosti la campanya electoral està provocant algúns canvis que dinamitzen una mica més el trist panorama a internet de la política local.

Una de les novetats es que dos nous caps de llista a l'Ajuntament han obert els seus blocs: Núria Sensat i Josep Campubí.

Núria Sensat té bloc desde finals de març i, en ell, s'hi recullen les notícies relatives a activitats d'Iniciativa a la ciutat. Un bloc personal no gaire personal per ara. I més quan les notícies recollides són exactament les mateixes que les que es publiquen a la web d'Iniciativa del Bages-Berguedà-Solsonés ( http://www.iniciativa.cat/bages/ ). L'adreça del bloc de Núria Sensat és: http://www.nuriasensat.blogspot.com/

Josep Camprubí també ha obert bloc recentment. El seu lloc web és vinculat a la xarxa de blocs que ha creat el PSC en motiu de les eleccions municipals del 27 de maig. El bloc compta amb una presentació personal on explica punts importants de la seva biografia. Això es completa amb una galeria d'imatges de diferents moments de la vida més íntima i personal com també de la seva imatge pública com a alcalde.
El bloc recull els seus discursos com a alcalde, el seu programa electoral i també altres articles sobre com veu Josep Camprubí algunes de les coses que passen a Manresa. També inclou un espai de participació on contesta públicament els dubtes o demandes que li han plantejat a través de correu privat. El web de Josep Camprubí és, entre els dels caps de llista manresans, un dels que segueix més l'estrategia de mostrar la part personal del candidat. Tot i així el bloc de Josep Camprubí té més un format de web que no pas de bloc, seguint un model de web que s'aasembla al de Josep Vives. L'adreça és: http://josepcamprubi.municipals2007.cat/

I parlant de Josep Vives també hi han novetats a la seva web. La web de Josep Vives permet cada dimarts de 20:30 a 21:30 la possibilitat de xatejar amb el cap de llista municipal. A més a més la candidatura ha elaborat sis videos electorals que ja es poden consultar al YouTube o desde la mateixa web. En aquests videos s'hi mostren ciutadans expressant les seves queixes i, finalment, un Josep Vives que pren nota d'aquestes. L'adreça web és: http://www.vivesmanresa.cat/

També cal destacar que Ignasi Perramon ha actualitzat el seu bloc després de gairebé un mes de deixar-lo totalment abandonat ( http://blocs.esquerra.cat/ignasiperramon ).

La resta de candidats, per ara, no tenen web personal tot i que com ja s'ha dit desde Manresa Calidoscopi, seria molt positiu. El Partit Popular no té web de partit dedicada a Manresa, el mateix que Plataforma per Catalunya. En canvi Ciutadans-Partit de la Ciutadania tenen un petit espai poc desenvolupat a la secció bagenca d'agrupacions locals dins la web principal de Ciutadans ( http://www.ciutadans-ciudadanos.net/blogs.php?id_pagina=48&id_blog=68 ).

Qui si té web pròpia és la CUP. Ara que hi han tret la pols, en la seva plana web s'ofereixen articles dels capdavanters de la llista municipal i altres notícies del partit a Manresa i comarca. La web, entre d'latres coses, també té un apartat de Foto-denúncia i un altre de persones que donen suport a la llista. L'adreça és: http://manresa.cup.cat/portal/

Es d'esperar que a mesura que s'acosti la campanya electoral les novetats i acitivitats de les webs polítiques locals aniràn en augment. Com també és d'esperar que després d'aquesta data tots aquests llocs webs quedin abandonats.

PERQUÈ HI HAN TANTS ESBARTS A MANRESA?

Aquest dissabte 21 d'abril el teatre Kursaal acollirà l'espectacle Dansa d'arrel. Aquest muntatge agrupa diferents coreografies dels esbarts de Manresa, l'esbart La Verbena de Sant Joan de Vilatorrada i l'Esbart Santvicentí. Un muntatge especial que reuneix els grups més importants de la comarca. Tot i que està per veure, s'intueix que l'espectacle es pot convertir en una barreja amb un resultat final de poca unitat artística. Malgrat tot és enromement positiu que el Kursaal doni entrada al seu escenari a grups dedicats a la dansa tradicional amateur. Uns col·lectius com els esbarts, sovint bandejats i oblidats, es mereixen una oportunitat com aquesta.

Però a Manresa Calidoscopi no es vol parlar de l'espectacle Dansa d'arrel sino dels esbarts existents a Manresa i explicar el seu procés de formació.Un procés curiós i poc comú. Actualment a Manresa existeixen 4 esbarts: L'Esbart Manresà ( vinculat a l'Agrupació Cultural del Bages), el Casal Cultural de Dansaires Manresans, l'Esbart Cor de Catalunya i l'Associació per la dansa Estudi Folk.

Això no és gaire normal sobretot si ens comparem amb altres ciutats. Per exemple a la ciutat de Rubí, on existeix el prestigiós Esbart de Rubí, només existeix un esbart tot i tenir mides semblants a Manresa.

L'alta mitjana d'esbarts a la ciutat no es deu a que hi hagi una gran passió per la dansa tradicional sino simplement i malauradament a les escisions de les entitats. Perquè durant molts anys la multiplicació d'entitats a Manresa ha estat una marca de la ciutat. Aquest comportament és un exemple d'allò que es diu que durant molt temps ha caracteritzat la ciutat: la divisió i multiplicació temàtica de les entitats i la poca unitat de la societat civil de Manresa. Una actitud que sembla que ha anat canviant però que segurament encara perdura en alguns àmbits.

Però si fem un repàs històric veurem que el primer esbart de la ciutat, l'Esbart Manresà, va néixer el 1909 en una època on a tot el país existia molta falera per recuperar la dansa tradicional catalana. Però a meitat de segle l'Esbart Manresa va patir un trencament que va conduir al naixement del segon esbart: el Casal Cultural de Dansaires Manresans.

Ben aviat la consolidació d'aquest segon esbart va provocar una viva rivalitat entre les dues entitats que durant un temps va provocar força tensió. Però anys més tard, els anys 80, va ser el Casal Cultural qui va patir un trencament. Aquesta escissió va portar a la creació del tercer esbart: l'esbart Cor de Catalunya. Finalment, i quan la situació ja semblava estable, s'ha creat un quart esbart a Manresa: l'Associació per la Dansa Estudi Folk. Una entitat recent sorgida de gent vinculada al Casal Cultural Dansaires Manresans i al Cor de Catalunya.

Tot i aquests trencaments les rivalitats i tensions avui en dia, per sort, sembla que han desaparegut. Els esbarts tot i que no directament, col·laboren amb total naturalitat en actes com la Fira de l'Aixada. Malauradament ha baixat la vitalitat social d'aquestes entitats fet que provoca que hi hagin quatre esbarts amb poca gent i menys marge d'acció enlloc d'un sol esbart més potent i actiu. Encara que els esbarts locals tenen estils artístics i qualitats diferents en el fons tots es mouen pel mateix: treballar escènicament la dansa d'arrel tradicional.

IMATGES: LA PROCESSÓ DE DIVENDRES SANT

Encara amb les seqüeles de Setmana Santa, Manresa Calidoscopi mostra avui la primera entrega de diferents imatges de la setmana Santa. Primer de tot us n'ensenyem un parell entorn de la senzilla processó de Divendres Sant. La primera mostra una de les misterioses "papotes" de cap punxegut desfilant per la baixada de la Seu. La basilica actua com a fons destacat de la imatge. De fet, la baixada de la Seu és un dels pocs llocs de la ciutat on l'espectacle plàstic que en certs moments pot representar la processó es conjunta perfectament amb el seu entorn urbà.

La segona imatge ens ensenya una mica el darrera de la processó. Sens dubte, una imatge curiosa la de carregar un pas en una grua del Racc, com si fos un cotxe espatllat. La causa real, però és que a quarts de dotze de la nit, en una plaça major buida, la processó es trobava en el seu final. I aquest final comporta passar per la plaça Major a la Seu per la baixada del Pòpul, un vial amb moltíssima pendent. Per això baixar algun d'aquests passos és perillos i és més segur acabar el recorregut a la plaça. I per transportar-los sense esforç, aleshores, cadascú troba la seva manera.

MANRESA POSA'T LLETJA: UN NOU DESERT S'OBRE PAS A LA PLAÇA VALLDAURA

Fa pocs dies s'ha inagurat la remodelació de la plaça de Valldaura (Dita també popularment plaça dels frares). El mal estat de la plaça abans de la reforma ha provocat que, malgrat tot, la millora de qualitat de l'espai sigui evident. D'altra banda l'ajuntament sembla que ha imposat, una vegada més, el model més agressiu de plaça dura. La plaça es un inmens desert de pedra granitica que només s'interromp en un dels costats de la plaça, just davant del casal Torres de Bages-Argullol ( l'edifici on hi ha El Sielu, parlant clar. ) Allà s'hi concentren un quants arbres de nova plantació i un parell dels que ja tenia la plaça abans. Això s'ajunta amb un bancs d'aspecte poc ergonòmic i un parell de llums escultòrics. Tots aquests elements, units, contrasten amb l'esterilitat urbana de la resta de la plaça on només hi ha una filera de pilons. De fet ja sabem que l'herba té el seu cost de manteniment. Però tant costava, almenys, posar una quantitat més gran d'arbres per fer una ombra més densa en els estius xafogosos? En plena canicula l'aparació de vida al centre d'aquesta plaça serà una heroïcitat. Apart d'això, centrant-se en discutir la distribució de l'espai, enlloc posar tots els arbres i bancs davant d'un edifici històric potser hagues estat més interessant posar-los davant de l'edifici de l'església dels frares, que destaca per la seva lletjor. Sens dubte, la façana d'aquest edifici mereix un capítol de la secció Manresa posa't lletja. Almenys abans, amb els grans arbres que hi havien, la façana quedava més tapada. Tot i així, no tot és completament negatiu. Cal opinar que la plaça també té algun parell d'elements positius apart del fet de deixar de ser un espai degradat. Primerament la inclusió i unificació de tota la plaça dins la zona de vianants del barri vell. I després la reurbanització i creació d'una vorera arbrada de la plaça fins al parquing de Quatre Cantons. Un arbrat que ajudarà a donar una mica més de color a un carrer tant gris com és la muralla Sant Francesc. Igualment aquesta vorera crea un recorregut connectat cap a una altre desgràcia urbanística amb les que Manresa es posa lletja: els Quatre Cantons, edifici del qual ja s'ha parlat dins d'aquesta mateixa secció de Manresa Calidoscopi.

EL BALL DE CASCAVELLS, UNA TRADICIÓ AUTÒCTONA DEL BAGES

Aquests dies de Setmana Santa, Manresa Calidoscopi vol dedicar un segon article a la cultura popular i tradicional tant pròpia d'aquesta època. En l'anterior article es parlava de la primera part de la Setmana Santa, on les processons destaquen i basen en el record de la mort de Jesucrist. Recolliment, tristesa són l'estetica i sentiment que es vol fer present en aquesta part de la setmana. Però a a partir del dissabte de Setmana Santa l'accent festiu cambia. Es celebra la resurrecció de Jesucrist i el to es torna totalment festiu,alegre i ple de vida. En el nostre entorn això es tradueix en la celebració de les Caramelles. A Manresa aquesta tradició existeix però no amb la mateixa força i empènta que ho fa a altres llocs del voltant del riu Cardener com Súria i Callús. Les cançons i ballades omplen d'alegria carrers dels pobles i masies de l'entorn Les Caramelles són la característica més important del final de Setmana Santa. Però dins de la tradició de les Caramelles i les seves ballades existeix una tradició ben pròpia i interessant: el ball de Cascavells.

I per això Manresa Calidoscopi us proposa anar a Súria que és on es pot veure més fàcilment dins de la festa de les Caramelles. Aquesta dansa és un ball autòcton i popular de la comarca que es remunta molts i molts anys enrere. És inseparable de les Caramelles ja que l'executen molts grups caramellaires en els seus recorreguts per carrers, camins i places. Es present, amb algunes diferències, en diferents pobles del Bages. Ballat amb els vestits tradicionals catalans i intercalat amb altres danses tradicionals és anomenat així perquè els balladors porten uns cascavells lligats a la part baixa de la cama. La música, de ritme ternari, té diferents parts i versions segons el poble però totes les melodies acaben tenin semblances i parts repetides entre un poble o l'altre. Sigui com sigui les músiques del cascavells destaquen per la seva senzillesa i dolçor. Com també la seva coreografia que evoluciona al voltant d'una rotllana i que es balla de manera un pèl diferent però molt semblant segons l'indret de la comarca. Però és tant difícil i abstracte explicar tot això en paraules! Així donçs aquest cap de setmana, si aneu cap a Súria o voltants, de ben segur que podreu viure i gaudir de la festa, la dansa i la música en directe i no caldràn tantes explicacions.

Tant el Ball de Cascavells com la festa de les Caramelles no brillen per la seva perfecció i ordre però tenen una cosa molt millor: La màgia de les coses nascudes i creades espontàniament per un poble autèntic i amb personalitat. Bona Pasqua!

LA SETMANA SANTA A MANRESA

Manresa Calidoscopi en aquesta ocasió vol fer un repás a com es viu la Setmana Santa a la nostra ciutat desde el punt de vista religiós i de cultura popular. Actualment la Setmana Santa a la ciutat torna a tenir elements característics d'aquesta com els Armats i la processó de Divendres Sant. Però fins fa vuit anys la Setmana Santa a la ciutat havia quedat gairebé completament reclosa a l'interior dels temples religiosos. Els anys 70 les dues processons que es celebraven a la ciutat ( Rams i Divendres Sant) i el cos d'Armats van anar entrant en decadència fins a desaparèixer. Aquest tipus de manifestacions no van adaptar-se del tot al canvi de societat que es produia en aquells moments i en el cas manresà van desaparèixer del tot. Però situant-nos a nivell nacional, i amb el pas dels anys, moltes ciutats o pobles com, per exemple, Tarragona, Girona o Verges han sabut mantenir i revaloritzar aquestes manifestacions. El fet tractar les manifestacions de Setmana Santa, no només com a acte religiós sino també com a element d'interés cultural o turístic ha donat nova vida a aquestes celebracions. Tot i la baixada de la pràctica religiosa cristiana milers de persones veuen la silenciosa baixada de papotes de les escales de la catedral de Girona. O els passos amb artístiques escenes de passió recorrent els bonics carrers del barri vell de la ciutat. La part vella de Tarragona és un formiguer de gent veient la curiosa escena de veure desfilar els armats romans al voltant de les antigues ruines romanes de Tarraco. Són ciutats on l'acte en si i el seu entorn físic es conjunten a la perfecció. D'altra banda també és significatiu observar les multitudinaries processons de l'Hospitalet on el fervor d'arrels andaluses per la setmana santa hi és ben present. Tot això en una societat que es declara laica.

Però tornem a Manresa. Tota aquesta conjuntura va fer decidir a gent vinculada a la Seu de Manresa i sobretot a l'historiador Jaume Pons a recuperar la tradició de la Setmana Santa a la ciutat. Però un altre col·lectiu va acabar de donar l'empenta definitiva cap a la recuperació. Gent de la casa d'Andalusia tenia al cap desde feia anys el projecte de fer una processó per poder treure al carrer l'ídol més estimat pels andalusos: La"Esperanza Macarena". El que hagues estat normal a una ciutat com Manresa, fer una processó per cada cantó no es va complir. D'aquesta manera es van unir dues tradicions religioses: la de la tradicional processó celebrada a Manresa i la d'arrels andaluses vinguda amb l'inmigració.

Així donçs, l'any 2000, va sortir un altre cop la processó de la Seu, amb un recorregut més curt i una organització encara poc definida. La resposta de públic va ser massiva, una quantitat de gent que va sorprendre als mateixos organitzadors i que en va assegurar la contínuitat. Tot i així desde certs sectors es va críticar l'excés de protagonisme i excés de parafernàlia de la part andalusa. L'excés de saetes tant programades com espontanies i el fet que la comitiva es parés a excessivament a escoltar-les tallava el ritme de la resta de la processó. De fet això era ben normal ja que gairebé la meitat de la processó l'ocupava l'entusiasta confraria de la Macarena, veritable motor de la nova processó. Tot i així en anys següents s'ha anat reequilibrant i s'ha millorat l'organització de tota la processó creant noves confraries i afegint algún pas més fet que ha portat a una estabilització i consolidació d'aquesta processó. Actualment podem dir que el protagonisme de la processó se l'enduen els Armats de Manresa i els seu magnífic vestuari que són un dels elements més pintorescos tant per grans com petits. I el pas de la Macarena per ser portat a pes, per la seva decoració carregosa i per l'entregat i actiu públic que té disposat a aplaudir de seguida que es presenti l'ocasió.

Però la pregunta que vol plantejar Manresa Calidoscopi és la següent: la nostra processó actualment es pot equiparar a les de llocs com Girona o Tarragona en el sentit de bellesa, força i qualitat? La resposta és clara, obvia i evident: no. No ho és ara ni ho era gaire abans de desaparèixer els anys 70. La qualitat artística dels seus passos és baixa com la quantitat, la gent que hi participa no és tant màssiva com per fer-ne una processó de referència i l'entorn per el qual passa és ple d'obres, està degradat o simplement no té cap mena de "feeling" ni conjunció amb la processó. Fet que ens porta a unes conclusions que no ens permeten ser ambiciosos: la processó manresana no pot generar gaire interés artístic ni cultural. Això comporta que els manresans no se'n puguin sentir excessivament orgullosos i que, de retruc, no ens visiti gaire gent de fora ( com si fos la fira de l'Aixada) que és el que interessa.

Lluny de voler ser això una crítica destructiva, si que segurament seria possible arribar a un terme mig que la convertís de totes totes en la processó de referència a la Catalunya Central com de fet ja comença a ser en un entorn comarcal on no hi han gaires manifestacions d'aquest tipus. Fent-la més gran, recuperant-ne alguns elements i que el seu entorn físic principal, el barri antic, estigués més cuidat. Cal dir que turísticament i culturalment la setmana santa a llocs com Girona o Tarragona dóna beneficis en diferents sentits (i no en el religiós precisament) Però ja és un gran pas que fa set anys es recuperés una processó amb una llarga història. De fet era estrany que una ciutat de la nostra mida no tingués processó i que un poblet com el Pont de Vilomara si. El futur i el que pugui representar per la ciutat ho dirà la gent. Potser sembla que no caldria refelxionar gaire entorn d'això, però la celebració de la Setmana Santa també forma part de la ciutat.

MANRESA TV, UN MITJÀ LOCAL PER INTERNET

Us pensaveu que el panorama de mitjans audiovisuals manresans s'acabava en Televisió de Manresa, Canal Català Central i Canal Taronja-Localia? Donçs no, a Manresa existeix un altre mitjà de televisió: Manresa TV. Però una de les particularitats de Manresa TV és que emet únicament per internet. A la web de Manresa tv hi podreu trobar diferents videos temàtiques molt variades. Opinions, reportatges o gravacions de molts actes de Manresa. Els temes són variats ecologia, música, teatre, cuina, salut o esports. Manresa tv compta amb dos presentadors i amb la col·laboració d'altre gent en alguns reportatges. Aquesta televisió per internet compta amb el patrocini de varies empreses que s'anuncien a la web o algunes, també, compten amb el seu pròpi video anunciant. Els responsables de Manresa tv també venen en format DVD els videos que es publiquen a la web. Entre els videos més recents podreu trobar videos que retransmeten parts de l'espectacle Inaguraal que va obrir el teatre Kursaal després de la seva remodelació, o també de l'Auca de la Séquia que es va fer al teatre Conservatori. D'altra banda, entre els videos més recents, també s'hi pot trobar un reportatge de l'edició de la Transéquia d'enguany. L'adreça de Manresa TV és: http://www.tvmanresa.tv/ i el seu contacte a través de correu electrònic és: manresa@tvmanresa.tv.

CANAL TARONJA: UNA NOVA TELEVISIÓ LOCAL

El passat 5 de febrer va començar a emetre un nou canal de televisió local: Canal Taronja. Aquest nou canal està associat amb Localia una xarxa espanyola de televisions locals. Però el motiu del naixement d'aquest canal és la concessió al grup Taelus ( Ser Radio Manresa, Freqüència i 40 principals Catalunya Central) d'una llicència per un dels tres canals privats intercomarcals de TDT que ha de cobrir el Bages-Berguedà i Solsonés. Canal Taronja ha aconseguit, també, llicencia per emetre a les demarcacions de TDT d'Igualada i Osona amb edicions independents. De moment, però, la TDT sembla que és un futur molt llunyà i el canal ha començat a emetre en analògic en les seves versions osonenca i bagenca. Sorpren el nom del canal, que ha tingut l'agradable sorpresa de no fer cap referència de l'àmbit geogràfic on es troba i d'identificar-se simplement amb un color. Un element que l'ajuda a diferenciar-se.
Quan parlem de Canal Taronja hem de parlar dividint el canal en les seves dues animes Canal Taronja i la xarxa que completa el canal quan no funciona la producció pròpia local: Localia.
Localia és una xarxa que omple gran part de les seves hores amb séries i amb els omnipresents sérials sudamericans (tot plegat s'assembla a la vergonyosa 8tv). La producció pròpia de Localia és baixa tot i ser una zarxa que pretén abarcar tot l'Estat espanyol. Evidentment Localia emet majoritàriament en espanyol i només la producció de Localia Catalunya posa una mica de català en la seva programació. En un panorama audiovisual on els mitjans en català són minoritàris no calia tenir un nou canal que emetés en espanyol. Hi han xarxes de televisió a Catalunya que, tot i ser modestes, ofereixen continguts en català i que, tot i així, arriben facilment al nivell de Localia.(I no parlem ni de la Xarxa de Televisions Locals ni Canal Català).
D'altra banda la programació de Canal Taronja és, per sort, un univers totalment diferent. La programació del canal ens ofereix un informatiu que, tot i necessitar un millor grafisme, és agil i correcte. Un dels grans avantatges de Canal Taronja és que recull i posa al dia la llarga trajectòria periodística d'alguns dels professionals que fa anys que treballen a Radio Manresa. Després de l'informatiu Canal Taronja ens ofereix cada dia un programa o dos, diferents. Entre aquests programes en destaca el magazine Play. El programa és presentat per Núria i Dani Sala i és d'un estil bastant inèdit en el món de la televisió local. L'acurada unió de la realització, la localització d'espais, la gràfica i la transició entre seccions el converteixen en un progrma fresc i amé. També en destaca el Llegendarium un programa basat en llegendes, toponímia i cultura popular que recorres diversos pobles i paisatges del nostre entorn. Igualment és molt positiu el programa de debat dels dijous anomenat: De que parlem? presentat per Pilar Goñi. És d'agraïr que un programa de televisió local pugui tenir un espai de debat on s'hi trobin persones properes al nostre entorn i on sovint es pugui debatre de temàtiques de Manresa i comarca ( El dia que hi havia Jose Bono no era tant d'agraïr, una sorpresa d'infart... ). Per acabar també és interessant l'entrevista en profunditat que certifica la bona preséncia que pot tenir el periodisme a Canal Taronja.
Malgrat que els començaments són positius caldria que Canal Taronja que canal potenciés encara més la rigurositat dels seus programes que són variats i treballats. Apart d'això caldria que el canal millores aspectes tècnics i visuals com la gràfica dels programes o el so del seu plató que donarien, en conjunt, millor imatge al canal. D'altra banda seria un gran pas que algún dia es pogués substituir la producció aliena de Localia amb programes de producció catalana o que fossin parlats en català. La fragilitat del sistema comunicatiu català i en català ho fa necessari.

Podreu trobar Canal Taronja al canal 35 de l'UHF o la plana web http://www.canaltaronja.cat/ encara en construcció.

LA POLÍTICA MANRESA A INTERNET: ARA, JOSEP VIVES

Sembla que el fet que s'acosti la campanya electoral per les municipals està produïnt moviments en el fet que alguns polítics locals s'aboquin a Internet. Manresa Calidoscopi es queixava de que els polítics manresans tenien poca presència a Internet. I sembla que les novetats volen trencar aquesta situació.

La setmana passada Ignasi Perramon presentava el seu bloc personal. Ara, és Josep Vives qui ha presentat la seva pròpia web. La seva plana web no és un bloc. És més aviat un espai on es recullen les notícies que genera Vives i CiU Manresa. També hi té presència l'agenda del polític i un espai on s'ofereix un qüestionari per opinar d'allò més urgent per millorar la ciutat. Finalment hi trobem una galeria d'imatges i una adreça a on contactar amb el polític.



Tot i així la forma d'aquest espai és un pel freda ja que no permet una interacció estreta com la que es podria fer amb un bloc. Les notícies no es poden comentar i l'espai d'opinió del ciutadà és redueix a omplir una enquesta on, al final, s'hi pot afegir algún comentari que no podrà ser vist per altres internautes, creant així, diferents debats a la web.

L'adreça és: www.vivesmanresa.cat

Imatges: Cases al barri vell

Fa decades el barri vell era la part principal de la ciutat. La part més dinàmica econòmicament i on la majoria de la gent vivia i hi feia vida. Els seus carrers, plens d'història, eren plens de comerços i els pisos i cases eren plens de families i gent diversa. Anys més tard, la consolidació de la ciutat moderna, ha deixat aquesta part de la ciutat antiga, abandonada, degradada i totalment decadent. Els pisos es van anar buidant, molts comerços van tancar i la vida va decaure lentament. Tot seguit el barri se l'han anat fent seu la gent de les classes més baixes i els inmigrants que, quan pugin el seu nivell econòmic, abandonaràn igualment el barri. La ciutat ha donat l'esquena a la ciutat primitiva i l'ajuntament ha deixat degradar el barri fins que, en molts casos, ha estat massa tard. Manresa Calidoscopi ofereix avui aquesta imatge d'unes cases del carrer de les Piques com a símbol de tot això i l'oblit que ha patit i encara pateix la zona antiga de la Manresa, allà on es troben els origens de la ciutat.

Nou bloc polític manresà: Ignasi Perramon

Dilluns Manresa Calidoscopi publicava un article sobre la quantitat de blocs polítics que existien a la ciutat. Però a Manresa Calidoscopi hem de rectificar. Dins de la investigació no es va localitzar el recent bloc d'Ignasi Perramon ja que encara no es troba dins del directori de www.poliblocs.cat. Segons sembla es va donar la casualitat que aquest mateix dilluns el candidat va presentar-lo. Una molt bona notícia pels electors ja que és el primer candidat a l'alcaldia de Manresa que disposa d'un bloc pròpi. El candidat es compromet a respondre les peticions i preguntes que se li facin en menys de 48 hores. Séria molt positiu que aquesta iniciativa de tenir un bloc pròpi s'estengués als altres 7 candidats que es presenten. De moment, però, només hi ha el de l'Ignasi. Així, donçs endavant amb aquest nou bloc!

L'adreça és: http://www.ignasiperramon.blocsesquerra.cat/

Els blocs polítics de Manresa

Aquesta tardor passada, durant la campanya electoral per les eleccions catalanes, hi va haver un gran esclat de blocs polítics catalans. En poc temps molts candidats a diputat i polítics reconeguts van obrir el seu bloc exposant-hi les seves opinions i propostes polítiques entenent internet com un mitja més on promocionar-se electoralmenti. En els blocs polítics el ciutadà pot comentar i debatre més directament les seves idees amb el polític de torn. A partir d'aquest fenòmen partits com CiU, PSC o ERC han creat les seves pròpies xarxes de blocs. La blocesfera catalana, més enllà dels blocs polítics i entrant en blocs de persones més anònimes, está fortament polititzada i el debat polític hi és molt comú. Això ha provocat, també, que apareixin, fins i tot, alguns blocs "confidencials" on s'hi comenten tafaneries polítiques de dubtosa veracitat. Ara que s'acosten les eleccions municipals es de preveure que els blocs polítics locals es multiplicaràn i augmentaràn la seva activitat. De fet algunes ciutats catalanes o fins i tot pobles ja compten amb un bon nobre de blocs de polítics censats.

Però centrant-nos més en el nostre entorn, existeix una blocesfera política manresana? Quin és l'activisme polític a internet dels militants dels partits de Manresa i comarca?

La veritat és que l'activisme dels polítics locals a internet és decebedor. Si mirem el buscador de blocs polítics en català Poliblocs ( www.poliblocs.cat) podem buscar a la ciutat de Manresa. El resultat és el següent: únicament 3 blocs llistats.

Primer trobem el bloc del conseller Josep Huguet integrat dins els blocs d'ERC dedicats a continguts d'àmbit nacional. El bloc,però, no s'actualitza desde el novembre. L'adreça és: http://huguet.blocsesquerra.cat/

Seguidament trobem el bloc del regidor socialista Alain Jordà. El bloc, en espanyol, es dedica sobretot a parlar d'innovació industrial i empresarial i poc de política. L'adreça és: http://ciudadinnova.blogspot.com

I per acabar trobem el bloc de Jonatan Triviño, primer secretari de les Joventuts socialistes de Manresa. El bloc, dedicat a temes varis relacionats amb la política i el PSC, alterna articles dedicats a la informació referent a l'agrupació manresana del partit socialista. L'adreça és: http://jonatantrivino.blogspot.com/

Però apart dels blocs censats a Manresa no podem oblidar el blog de l'Albert Marañon, coordinador de les joventuts d'Esquerra Verda ( ICV) a la Catalunya Central. L'Albert, de Sant Joan de Vilatorrada alterna opinions polítiques amb notícies i informacions referents a la política manresana i de Sant Joan. L'adreça és: http://aml1987.blogspot.com/index.html

Com es pot veure el panorama de blocs és molt escàs per una ciutat que té 70.000 habitants. Si passem al métode de les maleïdes comparacions veiem que a Vic, amb la meitat de d'habitants que Manresa, tenen 9 blocs polítics o que a Girona amb pocs habitants més que Manres tenen prop de 20 blocs. Es d'esperar que, ara que venen eleccions, els polítics i militants locals es posin les piles i avancin en la creació de blocs polítics a internet. El ciutadà ho agrairà ja que podrà aproximar-se i debatre més fàcilment les idees polítiques i les propostes electorals.

Llibres: Manresa Vic, retorns d'un retorn

Una exposició feta a Manresa i Vic és el motiu d'existència d'aquest llibre, que al mateix temps, és un catàleg de l'exposició que porta el nom del llibre, feta l'any 2004. Aquesta exposició es va fer als Col·legis d'arquitectes de les dues ciutats i volia ser una reflexió sobre les dues ciutats. Una mirada a diferents àmbits locals, una trobada d'opinions, comparacions i punts de trobada és tot el que ofereix tot aquest llibre. La creació de l'exposició i el llibre són encapçalats per dos noms: Anton Granero i Víctor Sunyol vinculats a les dues ciutats. Però realment que ofereix i que tracta aquest llibre-catàleg? Donçs moltes reflexions a dues bandes entenent que una banda és Manresa i l'altre Vic. El llibre inclou una sèrie d'articles de persones d'importància de Manresa i els seus homòlegs vigatans parlant respectivament de la ciutat on viuen. Així trobem uns quants escrits dels alcaldes, regidors de cultura, economistes i artistes de les dues ciutats. Persones com Jacint Codina (alcalde de Vic), Jordi Valls (ex-alcalde), Eudald Tomasa, Quimi Portet o Natxo Tarrés reflexionen entorn de les característiques, moviments i manera de ser de les seves pròpies ciutats. Igualment el llibre acompanya tot un treball fotogràfic d'una certa originalitat on es comparen gràficament diversos punts concrets de les dues ciutats. Una reflexió i un acostament entre dues ciutats a vegades enfrontades, abans llunyanes entre elles però cada vegada més properes. La publicació d'aquest llibre-catàleg va anar a càrrec de l'editorial Eumo. Tot i que es va editar el 2004, potser alguna llibreria encara el té amb estoc. Sino, igualment, en podreu trobar una edició per préstec a la biblioteca del Casino de Manresa.

Manresa posa't lletja: La façana de l'església del Carme

La secció Manresa posa't lletja, dedicada al les desgràcies arquitectòniques i urbanístiques de la ciutat, us ofereix una nova edició aquest cop dedicada a la façana principal de l'església del Carme de Manresa. La anti-estètica façana és causa directa de la impossibilitat d'acabar l'edifici en el moment en el que es va construir. L'actual església del Carme és la successora d'una església més antiga. L'antic temple del Carme, un auster i ampli temple gòtic del segle XIV, va ser enderrocat durant la Guerra Civil de 1936-39. Un cop acabada la guerra es va decidir construïr una nova església en el lloc on hi havia l'antiga per no perdre la referència del lloc on, segons la llegenda, es va produïr el miracle de la llum.

Així donçs, un cop acabada la guerra civil, es va començar a construïr la nova església el 1944 segons el projecte de Joan Rubio i Bellver. L'església es va construir, en gran part, a partir d'una campanya popular on empreses i particulars van fer donatius per la seva construcció. El preu de la construcció era molt alt, lògic en una obra de gran envergadura. A més a més el fet de que tot això es fes durant la postguerra, una època de depresió econòmica, va dificultar encara més el finançament de l'obra. La construcció va durar 15 anys fins que es va fer un tancament provisional de la façana principal per poder fer activitats dins de l'església. Aquesta provisionalitat, però, ha durat fins avui en dia i és visible desde molts punts de la ciutat ja que l'església es troba dalt d'un dels turons més alts de la ciutat. La seva lletjor demana a crits un acabament de l'església. Tot i així aquest acabament del projecte és molt díficil. A la imatge de dalt en podeu veure el projecte tal com hauria de quedar acabat. Encara falta fer el campanar, tota la façana, una part de la coberta i el baptisteri. El finançament per part del bisbat és poc probable ja que prou diners ha de dedicar a la conservació del patrimoni antic que té. Per part de les administracions públiques seria injust i mal vist dedicar diners a acabar una església quan hi han necessitats molt més importants. Caldria una segona campanya popular o la creació d'algún ens, com una fundació privada, que facilités donacions per acabar el temple. Però tot això requereix una energia i un dinamisme que la parroquia avui ja no té. Mentrestant, la incòmode façana contínua sent present en moltes vistes de la ciutat i en festes tant remarcables com la Llum o la Fira de l'Aixada.

El carrer d'en Botí

El barri antic de Manresa tot i ser la part més antiga de la ciutat conserva pocs espais i habitatges clarament medievals. Tot i l'existència de grans edificis com la Seu o d'espais especials com el carrer del Balç, en general la ciutat no ha conservat masses elements medievals. La causa d'això són les succesives guerres i atacs que ha patit la ciutat al llarg de la seva història. Les contínues destruccions i reconstruccions han fet que només les parts baixes de les cases del barri vell conservin parets i elements d'època medieval. Malgrat aquestes perdúes el barri antic ha conservat amb bastanta exactitud la trama medieval. Però a Manresa Calidoscopi volem parlar d'un d'aquests pocs espais que ha conservat la fésomia medieval: l'entrada al carrer d'En Botí. Aquest carrer, paral·lel al carrer Sant Miquel, comença en una de les placetes que es troben al llarg del carrer de Sant Miquel. El seu començament es fa a través d'un pas cobert delimitat per una arcada gòtica. Però l'element més sorprenent el trobem un cop passat el pas cobert. Si ens girem i mirem amunt al primer pis de la casa que hem travessat, hi trobarem un balcó i una finestra geminada. Les finetres geminades eren un model de finestra doble molt típic de l'arquitectura medieval. La finestra geminada del carrer d'en Botí, amagada i lluny dels recorreguts més concorreguts del barri, podriem dir que és l'única que té i conserva la ciutat.

L'existència d'aquesta curiosa i bonica finestra contrasta amb la degradació i deixadesa que pateix tot el carrer d'en Botí.

La història de la Llum i l'aigua: Que va ser i que en podem aprendre?

Aquests dies la ciutat celebra les festes de la Llum. L'origen de les festes es basa en la commemoració del miracle de la Llum, una llegenda genuïnament local. Manresa Calidoscopi vol reflexionar sobre aquesta història parlant de les seves claus i veient que en podem treure avui en dia. Per això us fem un esquemàtic resum de la història per si no la sabeu o recordeu del tot. (Si ja la sabeu podeu passar al següent paràgraf) Els manresans van decidir la construcció d'una sèquia desde el Llobregat per solucinar la llarga sequera que patia la ciutat. L'oposició del bisbe de Vic a que aquesta passés per les seves terres van obrir un llarg conflicte i paralització de les obres que es va solucionar a través d'un miracle que van presenciar alguns manresans. Segons s'explica una llum va entrar a l'antiga esglèsia del Carme. Aquest fet va ser interpretat com un senyal de Déu fet que va provocar que el bisbe de Vic es penedís de la seva intransigent posició envers els manresans i la rectifiqués.

La història de la llum és una llegenda, amb la seva part real i la seva part de dubtosa veracitat. En aquest cas, però, la part de dubtosa veracitat passa per tenir fe en la religió catòlica. Però a Manresa Calidoscopi no es vol discutir sobre si el miracle és veritat o mentida. La història de la llum i l'aigua no és només el miracle. Va més enllà d'això i va implicar temes molt poc divins.

La construcció de la Sèquia va ser un pols de poder. Una lluita entre el poder de la reialesa catalana i l'església. En l´época medieval la religió catòlica tenia un pes central en la societat del moment. Aquest fet provocava i aprofitava que l'església, apart de la seva feina d'assistència religiosa als fidels catòlics, treballés molt per tallar el bacallà aconseguint molts àmbits de poder. De fet, en l'època medieval eren habitual els conflictes de poder entre aquests dos estaments, el reial i l'eclesiàstic.

Aquest conflicte també forma part de la tradicional mala relació entre Vic i Manresa. Una mala relació, o més ben dit rivalitat, que encara avui dia segles més tard ha tingut alguns nous episodis com el de la possible implantació de les vegueries i la seva capitalitat. Una mala relació que s'ha basat, una vegada més, en les lluites de poder. El fet que Manresa, tot i la seva activitat i mida, no tingués cap centre de poder i Vic fos un centre de poder religiós va ser un dels elements que va propiciar històries com les que hi ha a l'entorn de la construcció de la Sèquia.

Però de totes aquesta història tant antiga que en podem treure avui en dia? Sens dubte la capacitat dels manresans per unir-se i per tenir la pensada de solucionar un problema tant complex ahir i avui com el de la sequera amb la construcció d'un canal d'aigua. Una sèquia que va ser una gran obra d'enginyeria i d'una extrema complexitat per l'època. Si el segle XIV els manresans van ser capaços de reunir forçes i construir un canal amb el qual encara avui bevem i reguem, avui no serem capaços de continuar fent grans coses junts per la ciutat? La Sèquia, i la tenacitat per construir-la, ens pot donar una bona lliçó.

Teatre Kursaal: el creixement de la cultura a Manresa

Després d'uns dies inàctiu Manresa Calidoscopi torna a anar per feina. I ho fa reprenent el tema del darrer article: el teatre Kursaal. La notícia és un fet històric que ha arribat amb força als mitjans locals i també en alguns de nacionals com TV3 i el diari Avui. És díficil explicar les diverses emocions que ha provocat en molts ciutadans. Aquests dies no hi han queixes gairebé. No és una simple inaguració el que es va fer abans d'ahir. És una realitat buscada, reivindicada i sommiada durant molts anys. L'esforç i la reivindicació inicial sorgida de la societat civil i la posterior complicitat amb els partits de l'ajuntament és el que fa diferent aquest projecte. El que li dóna un toc romàntic, el que li dóna alguna cosa més que ser simplement un nou i modern teatre. El Galliner ha capitalitzat aquesta reivindicació omplint-la d'originals accions i sobretot de la creació d'una potent programació que ha fet del tot necessàri el nou Kursaal.

La inaguració d'aquest 20 de febrer és el final d'una reivindicació però ha de ser el principi d'algunes coses més. Ja es comença a dibuixar la nova programació amb que començarà el nou Kursaal. Una programació que s'amplia i es torna més potent i combina diferents géneres. És destacable la incorporació de l'opera en la programació. Però sobretot destaca el fet de dotar a la ciutat d'una temporada estable de dansa. Un cicle dedicat a la dansa costa de trobar actualment al nostre país ja que dins de les arts escèniques aquest génere és a la cua de la cua. Tota aquesta programació, de periodicitat setmanal, necessitarà ampliar notablement el seu públic. És una operació arriscada però que pot donar bons fruits. És pot fer créixer el públic de Manresa que va al teatre? Potser si o potser no, però és díficil. Igualment més díficil va ser pel Galliner fa 10 anys dotar de públic la nova programació teatral. Sigui com sigui, aquesta revolució de la programació cultural necessitarà ampliar encara més el seu públic de Manresa i comarca. Tot i que el tant per cent ja és alt, el teatre caldria que anés més enllà i anés a buscar públic a les comarques del seu voltant, provocant que el teatre fos un punt d'atracció de la cultura fora de Barcelona. De fet, les paraules de l'alcalde Josep Camprubí el dia de la inaguració com les entrevistes fetes a la gerent del teatre Kursaal, Laura Bozzo, van afortunadament cap a aquesta direcció. Els dos coincideixen en convertir el teatre en un referent de la Catalunya Central. Que la ciutat faci de capital en termes culturals.

Però més enllà d'això és important que la ciutat es senti orgullosa del teatre, com de fet ja es nota en molta gent. L'orgull per haver aconseguit un teatre com cal i la programació que l'ha de seguir de ben segur que repercutirà en l'autoestima dels manresans que prou costa de pujar. Desde dimarts per ser manresà es pot anar amb el cap una mica més alt gràcies al nou Kursaal.

Teatre Kursaal: les noves estructures del pati

Falten pocs dies per la inaguració del Teatre Kursaal. El teatre bull de corredisses per deixar llestos tots els acabats. I els treballs per acabar el remodelat teatre s'allarguen fins tard. La tanca que ha barrat el pas al teatre durant anys ha estat retirada i ja s'està reposant l'antiga entrada i renovant el terra del pati. Però dins d'aquests treballs finals hi destaquen uns nous elements. Són les antiestètiques bigues de metall que travessen el pati de banda a banda. Aquestes bigues creen una completa estructura de metall sobre el pati destinada a poder penjar focus si es fan espectacles al pati exterior. Igualment, tants espectacles es faran al pati com per amortitzar aquestes bigues tant amples? Valia la pena trencar la sumptuosa i històrica perspectiva del teatre? Tant s'utilitzaràn? Com a alternativa es podien haver instal.lat unes estructures més modestes a les baranes de les terrasses que envolten el pati. Hauria estat una estructura menys eficaç, si, però igualment valida i molt més integrada en el conjunt arquitectònic. Una façana tant emblemàtica com la del Kursaal no es mereixia això.

CE Manresa i Gimnàstic: hi ha un canvi de tendència?

Fa pocs dies s'ha fet public la fusió, ara si, entre dues de les entitats esportives més importants de Manresa, el centenari CE Manresa i el Gimnàstic Manresa. Aquest acord que s'estava coent feia temps crea una nova entitat esportiva de gran envergadura. Un acord històric que feia temps que s'esperava com en el seu dia es va esperar la necessària fusió dels hospitals de Manresa. De ben segur que aquesta unió de forces ajudarà a obtenir uns objectius ben ambiciosos. Uns objectius que haurien de passar per fer adonar a l'ajuntament que el futbol ha ha d'igualar en importància i presència l'esport estrella de la ciutat: el basquet. I que, tot i que aquesta unió no crea un equip a la categoria com la que juga el Ricoh Manresa, l'administració ha de ser la primera en donar-hi suport perquè el futbol pugui guanyar en competitivitat i categoria. Igualment, l'empresariat hauria de seguir a l'administració, es clar. D'altra banda aquesta unió marca un canvi de tendència en la manera de fer habitual de la ciutat fins fa uns anys. Manresa sempre s'ha dit que és una ciutat tradicionalment de "capelles i capelletes". De favets i de tremendos com recorda una antiga tradició. On cadascú va a la seva i les forces es divideixen enlloc d'unir-se. Un dels àmbits on precisament es feia més patent això era en les entitats. Manresa ha contat sempre amb entitats duplicades que tenien els mateixos objectius com podia ser el cas del Gimnàstic o el Manresa. O també ha viscut escicions sonades com les que han arribat a crear tres esbarts dansaires en una sola ciutat o la que es va crear entre el grup de teatre del Casal Familiar Recreatiu i l'Espantall. Masses entitats i duplicitats per una ciutat petita plena d'individualismes. Però totes aquestes ferides ja es van tancar fa temps i el canvi de mentalitat sembla que es fa evident. La imatge de ciutat dividida sembla que va quedant mica en mica esborrada. Les divisions es fan menys profundes i les ments s'obren i sembla que es comença a escampar la idea de que la unió fa la força. És un miratge o és real? Igualment aquesta és una dita que convé molt que es desenvolupi i s'escampi definitivament en tots els àmbits de Manresa.

Manresa als intermitjos de tv3?

Tv3, desde fa unes setmanes, ha tornat a canviar els seus models de cortineta que fan d'enllaç entre anuncis dels intermitjos de la cadena. Aquesta vegada la cadena catalana ha optat, apart de mostrar les cares més conegudes de la cadena, per ensenyar indrets emblemàtics del nostre país. Les imatges, que juguen amb la sensació de ser un reflex, mostren Cadaqués, l'aqüeducte de Tarragona, Montserrat i el Parc Güell de Barcelona. Tot plegat acaba amb l'aparició del logo de Tv3. Desde Manresa Calidoscopi reivindiquem que aquesta iniciativa en els intermitjos de la cadena s'estengui a molts més espais emblemàtics de Catalunya per buscar una millor identificació amb l'espectador. Per això desde aquest blog, evidentment, en proposem una per Manresa. A veure si us agrada!

La nova Parada i la torre dels rumors

El barri de la Parada de Manresa és en aquests moments en plena trasnformació o, més ben dit, ampliació amb la construcció d'un nou barri tocant al barri actual. La prolongació de l'Avinguda dels Dolors i els edificis que l'envolten i la polèmica nova escola en són els nous elements més destacats fins ara. Però entre tots aquests edificis en destaca un per sobre dels altres. És la nova torre d'habitatges blanca feta al final del carrer, just davant del col·legi La Salle. Un habitatge digne de protagonitzar la nostra secció Manresa posa't lletja. Un edifici excessivament alt i de dubtós sentit estètic. Però aquest edifici no ressalta únicament pel seu disseny arquitectònic sino també per la quantitat de rumors que ha generat. Manresa, com a tot arreu, té epòques on els rumors corren amb força, i aquest edifici n'ha generat uns quants. No us en va arribar cap?? Tot va començar quan es va rumorejar que l'actual barri de La Mina de Barcelona desapareixeria i gran part de la gent que hi vivia seria traslladada a Manresa. Després una nova onada va començar a modificar el rumor dient que només seria aquesta torre la que s'ocuparia amb families de la Mina. També, al mateix moment, corria una nova versió que deia que la torre seria ocupada pels familiars de la nova presó de Sant Joan. Fins i tot s'assegurava que la conselleria de Jordi Valls havia estat un premi a acceptar tot aquest assumpte. Les últimes notícies, per ara, sembla que són que alguns habitatges ja han estat adquirits i no precisament per gent de la mina. I els rumors han baixat en intensitat. Una llegenda urbana? Un mite? Hi ha una part de cert? Poca feina? Qui sap.

Manresa posa't lletja: Nova construcció a la plaça del Carme

Després d'uns quants dies torna a Manresa Calidoscopi una nova edició de la secció Manresa posa't lletja dedicada a les desgràcies arquitectòniques i urbanístiques de la ciutat. Avui parlem de la nova construcció que Forum va fer en un racó de la plaça. Acostumats com ens té Forum al mal disseny de les seves actuacions aquest edifici, no ha estat una sorpresa. La construcció d'aquest nou edifici va anar lligada a una actuació més extensa d'aquest indret del barri antic. A l'emplaçament actual de l'actual construcció hi havien un parell de finques. Una d'elles l'antic palau dels senyors de Peguera. Aquestes dues construccions es van ensorrar per crear la nova plaça Serarols i recuperar un antic pas entre el carrer Serarols i la plaça del Carme. En la part tocant a la plaça del Carme s'hi va construïr un nou edifici que, en els seus baixos, aprofita restes de l'antic palau. Però en la seva part superior ens trobem amb el mal disseny habitual de les noves contruccions del Barri Antic. Tot un seguit de llargues finestres totalment seriades. Sense balcons, sense diferències, com una fàbrica. Per acabar-ho d'adobar l'inmoble és completat amb una petita torre metal.lica que encara desentona més. Per sort el color de la façana és d'un color suau que fa que la construcció quedi dissimulada. Una actuació més que segueix la dubtosa línia estètica de l'empresa municipal Forum.

Un toc de glamour al carrer Guimerà?

Al carrer Guimera a l'antic solar on hi havia el forn de pa Masses, conegut pels seus magnífics croissants, actualment s'hi ha alçat un nou edifici promogut per l'empresari propietari de la joieria Trullàs i Roca. L'edifici ocupa en els seus baixos la joieria Trullàs i Roca té una façana feta de vidre. Però la peculiritat de l'edifici és la seva il.luminació colorista durant la nit. La pijada en qüestio consisteix en equipar amb un focus l'interior de cada finestra. Els llums, de tecnologia led, permeten fer canvis de color i gradacions que abarquen tots els llums de la façana. Una peculiaritat que segons el seu promotor, el senyor Trullàs era per fugir de l'habitual fredor dels edificis de vidre. L'edifici és totalment peculiar, hi podriem dir d'inspiració parisenca ja que a la capital francesa són corrents les il.luminacions coloristes. L'esnobisme de l'edifici Trullàs i Roca és convertirà en un nou punt de glamour de la Manresa Comercial? Vindràn els japonesos a veure-ho? Hauran de posar un banc pels jubilats? No ho sabem, de moment podem conèixer les diferents combinacions coloristes que l'edifici ens ofereix cada nit.

El futur de la tv local a Manresa ( i II )

El futur de la televisió local a Manresa passa, en gran part, per la futura implantació del sistema de Televisió Digital Terrestre ( TDT). Aquest fet, apart d'un canvi de format obrirà un canvi en la dimensió de les televisions i també nous canals en el panoramà televisiu de Manresa. Per començar la legislació que comporta la TDT estableix unes demarcacions determinades per les televisions locals ( tot i que no permet televisions estrictaments locals ). Manresa es troba en una demarcació intercomarcal que inclou tot el Bages, el Berquedà i el Solsonés. En aquesta àrea hi seràn permesos 3 canals privats i un de públic. Les televisions locals d'un determinat municipi hauràn de deixar de desaparèixer o bé integrar-se en un dels projectes d'aquests quatre canals intercomarcals. Igualment es preveia, tal com s'ha fet, un concurs públic per adjudicar els 3 canals privats d'aquesta demarcació. Les llicencies han anat a Televisió de Manresa i Canal Català Central, ja en emissió, i al projecte de Canal Taronja liderat per Ferran Devant del Grup Taelus ( Ràdio Manresa ). La llicència a Canal Taronja ens mostra la vertiginosa trajectòria de Radio Manresa que s'ha diversificat cada vegada més i, a més a més, ara es podra desvincular de 8tv. Tot i així, el canal es vincularà ara al grup espanyol de tv local Localia per omplir la programació quan no s'emeti la mitja hora de producció pròpia.

Però encara falta completar el quart canal que completa la dotació de canals locals en TDT. El quart canal ha de ser un canal públic i de moment, el seu estat és embrionari. Existeix un consorci amb els principals ajuntaments del Bages, Berguedà i Solsonés per tirar endavant el local. Tot i així, de moment, no s'ha anat més enllà.
Però apart d'això cal plantejar-se una pregunta: son viables comercialment tots aquests canals d'àmbit local? S'ha de pensar que apart del canal públic tots els altres canals han de viure de la publicitat majoritariament. Tot i que s'amplii la cobertura d'aquests canals cap al Berguedà i el Solsonés aquestes comarques tenen poca població. Respecte als 150.000 habitants del Bages, el Bergueda compta amb 40.000 habitants, 15.000 dels quals concentrats a Berga. La resta s'escampen en poblets per una comarca ben muntanyosa al nord. El Solsonés té un total de 12.000 habitants, 8.000 dels quals es concentren a Solsona, i la resta per un ambit comarcal molt rural. Els costos d'emissió per aquestes comarques de geografia difícil es podràn compensar comercialment amb una població tant baixa? La lluita per aconseguir publicitat pot ser molt díficil. L'únic canal que ho tindria més fàcil és el canal públic que tindrà suport institucional assegurat. Però desde el consorci ja es va anunciar que es tenia intenció de participar igualment en el pastís publicitari. Per tant és díficil el futur d'aquests canals tot i que ,això si, amb el cost de la cobertura actual encara es pot sobreviure. Caldrà trobar solucions imaginatives per finançar-se.

La televisió local a Manresa ( I ): passat i present

En els darrers anys el panorama de mitjans audiovisuals ha canviat amb força. L'aparació de noves televisions locals i la consolidació definitiva de totes aquestes en són les principals novetats. Fins fa uns anys l'únic projecte de televisió local és reduïa a Televisió de Manresa, una empresa històrica que es remunta als anys 80. Amb moments més o menys actius aquesta cadena ha anat subsistints fins a l'actualitat. Al costat seu van existir diversos intents de arrencar altres canals que amb prou feines van passar de la carta de presentació. Però aquest paisatge televisiu es comença a moure pels volts del 2000. Televisió de Manresa, és adquirida pel diari Regio7 que li comença a donar un nou impuls. Trasllada la seva seu al mateix diari i dota la televisió d'un mínim de producció producció pròpia. Primerament són els informatius i la publicitat i més tard són altres programes com magazines, o algún concurs. Poc després d'aquest canvi apareix TeleBages (TLB) que, també, es consolida ràpidament amb alguns programes de producció pròpia i publicitat. Una mica més tard arriba a Manresa les emissions de City tv ( actualment 8 tv) i a partir d'aquí Radio Manresa, reconvertida en grup Taelus, comença a fer algunes petites desconnexions amb un petit informatiu, publicitat i alguns reportatges o entrevistes. Amb el temps Televisió de Manresa ha omplert la seva programació amb programes i produccions de la Xarxa de Televisions Locals, un ens cada vegada més eficaç que ha permés estabilitzar encara més la cadena. En canvi TeleBages es va associar amb Canal Català, un nou canal constituït a partir de la unió de difenrets cadenes locals privades. Un fet que li ha ajudat a completar la programació. Tot i així, a partir d'això TLB no ha reduït gaire la programació de caràcter pornogràfic ni la d'espais dedicats a "teletenda".
Però més enlla del format televisiu, aquesta últims anys, s'ha consilidat la creació de tres petits grups de comunicació manresans. Primerament Regio7 que s'ha diversificat cap al campt televisiu. Tot seguit el grup TLB que apart de televisió ha entrat ràpidament en el camp escrit, a través del diari gratuït Més Manresa, i al de radio amb les emissores d'Styl FM. En canvi Radio Manresa s'ha reconvertit en el grup Taelus que s'ha obert al camp escrit, amb el magazine d'informació mensual Freqüencia i amb les desconnexions de 8 tv al Bages.

La visió de la inmigració a Manresa

Manresa Calidoscopi aborda un tema ben espinós! Aquest acudit de Manel Fontdevila és una finestra de la visió cada vegada més creixent en que molts manresans veuen la inmigració, sobretot la d'origen subsahariana. Vaja! Els "moros" per entendren's en llenguatje políticament incorrecte. ( Espero no ser acusat de racista). La visió d'aquesta comunitat a Manresa és cada vegada més hòstil pels autòctons o els que ja fa anys que viuen a la ciutat. Infinitat de rumors i comentaris despectius corren amb cada vegada més força en molts sectors. Enfront al llenguatge dels polítics convidant a la integració i a l'acollida, molta gent del carrer es queixa dels comportament i privilegis que, segons diuen, reben per part de l'administració pública local. Molta gent es queixa, per començar, del seu comportament cada vegada més ràdical respecte a la religió i vestimenta musulmana, de la submissió de la dona respecte a l'home. Però sobretot es queixa, tal com ja s'ha dit, del bon tracte rebut per part de l'Ajuntament. Hi ha la visió instal·lada de que la població d'origen subsaharià rep tota mena d'avantatges socials com vals per comprar menjar i complements com ulleres i carretons i equipament per a nadons de la línia més cara. També, que paguen menys impostos, i que rebén més ajudes en atenció sanitària o que falsifiquen les baixes per malaltia. Segur que molts hem sentit per algún lloc comentaris d'aquesta mena. Caldria que l'ajuntament de Manresa deixés clar que hi ha de cert i de mentida en tots aquests afers d'ajudes públiques ja que el malestar cap a aquesta comunitat és cada vegada més creixent. Un fet que provoca que el rebuig corri el risc de magnificar-se o sistematitzar-se, si no ho ha fet ja. I un camp ben abonat per partits d'extrema dreta que un dia tinguessin la pensada de presentar-se a les eleccions municipals.

Montserrat desde Castelltallat

Aquesta era la vista desde l'església de Castelltallat de les muntanyes de Montserrat i totes les muntanyes que el precedeixen. Castelltallat, un petit llogarret a 25 kilometres de Manresa, és una de les zones menys concorregudes de la comarca i més allunyades del Bagés més poblat i industrial. Actualment, a les ruines del castell de Castelltallat s'hi ha integrat un observatori astronòmic ja que l'indret té una contaminació lumínica molt baixa.
Desde allà es pot divisar tot el Bages sud. La imatge presa en un capvespre de gener és mística i relaxant. Montserrat queda llunyà i petit sota un cel pròpi d'una pintura en aquarel·la. Al seu davant el pla de Bages i les valls dels voltants de Sant Mateu que abans de fer-se fosc, ja es començen a omplir amb la boira. Una capvespre molt agradable!

50 Innocentada de Manresa: interrogants de futur

Aquest divendres s'estrena la 50ena Innocentada de Manresa: La revolta dels innocents un espectacle autòcton de la ciutat i i podriem dir que gairebé únic. Organitzat per l'Agrupació Cultural del Bages la Innocentada és una tradició que sempre va anar lligada al nom d'Agustí Soler Mas, l'autor i impulsor de gairebé totes les edicions. Els temes manresans, la crítica i la sàtira sempre han tingut pes molt important dins el muntatge. La seva mort, el 2003 va posar en interrogant la contínuitat de l'espectacle. Per sort, la companyia La Bodega Teatre en va assumir la direcció artística i la portada fins al cinquanté anversari. El canvi de l'Agustí cap a La Bodega Teatre amb el guió de Joan Barbé va comportar un canvi de persones, sistema de treballar i de format. Un canvi de persones ja que la gent que habitualment hi havia participat, i que eren uns clàssics de l'espectacle, va ser substítuïda per gent nova sorgida de castings oberts a tothom. Un sistema de treballar diferent ja que l'espectacle va guanyar en professionalitat i el treball tant d'actors com escenogràfic i músical va passar a ser molt més acurat. I un canvi de format ja que fins aquell moment l'espectacle era un alternança de parts teatrals amb les escenes de dansa que incorporava l'Esbart Manresa, present en gairebé totes les Innocentades. El nou format prescindia de l'Esbart i creava un nou format més compacte i d'espectacle músical.
Però en motiu d'una data tant especial, els 50 anys, s'ha tornat al format anterior i l'Esbart Manresà ha tornat a l'espectacle i es tornarà a potenciar la part més teatral. A més a més, el guió de Joan Barbé constitueix un homenatge a l'Agustí Soler i Mas.
Aquests 50 anys també posen la innocentada en un nou moment d'interrogants de futur. La Bodega Teatre ja ha anunciat que és el darrer any que es posa al capdavant. Aleshores que passarà a partir d'aquí? La Bodega va representar una entrada d'aire fresc a un espectacle i un format que s'havien anat fent massa repetitius i poc compactes. Això, i els alts preus de l'entrada, havia comportat una baixada de públic. A més a més, l'emprenta i l'absència de l'Agustí encara ho feien més díficil tot. La nova direcció artística va superar tots aquests problemes. És comprensible però que la Bodega deixi un espectacle que comporta un gran pes pel gran format que té i per l'obligació que sigui nou i diferent cada any. Respecte als interrogants de futur Joan Barbé, en una entrevista a TVM, proposava una unió de diferents entitats de la ciutat perquè n'agafessin la responsabilitat i la contínuitat. Donçs bé, que passarà encara no ho sabem. De moment, però gaudim de l'espectacle que la Innocentada ens proposa aquest any: La revolta dels innocents

Manresa posa't lletja: Els quatre cantons

Aquest cop a la secció Manresa posa't lletja parlem de l'edifici dels Quatre Cantons, una de les darreres desgràcies urbanístiques amb que la ciutat s'ha dotat. Aquest nou edifici és el resultat d'una de les operacions urbanístiques més important fetes fins ara amb l'objectiu de recuperar el barri antic. El projecte va consistir, per començar, en una operació de destrucció massiva que va eliminar dues illes de cases i l'històric i cada vegada menys conegut encreuament de carrers dels Quatre Cantons. Tot seguit en el seu lloc s'hi ha construït un gran parking subterrani, totalment necessari, locals comercials als baixos i pisos de lloguer barat al seu damunt, també necessaris.

Però el fet de que sigui un edifici fet amb material ecològics i que sigui destinat a facilitar l'accés a l'habitatge no esborra les deficiències estètiques. La forma i tipologia del nou edifici és, per desgràcia, d'un estil que no té res a veure amb el seu entorn. Dos inmensos blocs petris totalment rectes i rectangulars. I per acabar-ho d'adobar les obertures de l'edifici són totes iguales i sense cap mena de diferencia. Unes finestres llargues i rectangulars que donen a l'edifici un aspecte d'oficines. No té cap mena de lògica construir cases sense balcons en un entorn on predominen les cases amb balcons, signe de la cultura mediterrania. No té cap sentit construïr edificis amb amplies façanes quan el seu entorn hi predominen cases de façanes irregulars i més aviat estretes. Seria gaire més costós adaptar-se i afegir uns balcons o diferenciar més les diferents parts de l'edifici? Un edifici amb poc sentit estètic i que, sens dubte, escolta poc l'entorn. Sembla mentida que en l'actualitat es facin aquests edificis de dubtós gust més propis de l'època de Porcioles que no pas dels temps actuals.

El carrer dels Llops

Tocant a la plaça de la Reforma hi ha el petit carrer dels Llops. Aquest vial podriem considerar que és en un dels llocs més alts dins del ranking de carrers deixats de la ciutat. Però tot i així té molta personalitat ja que pocs carrers de Manresa podem trobar de les seves característiques. El seu nom és ben misterios! Algú sap d'on prové? I tot i que és ben curt, té una petita part coberta que ens fa recordar els seus origens medievals. El carrer transita per l'antiga muralla sud de la ciutat vorejant el barranc que es precipita al riu Cardener. La banda dreta del carrer, tot i que és tapada per una tàpia de pedra dóna de ple al riu. Actualment les construccions d'aquest carrer, la majoria en mal estat, són una mostra més de com s'ha deixat perdre la personalitat del barri més antic de la ciutat. El seu futur, però, és encara menys engrescador. Amb la construcció dels futurs nous Jutjats de Manresa de ben segur que modificaran fins a deixar sense personalitat aquest rònec però irrepetible carrer. Un nou exemple de la desastrosa política de rehabilitació basada en destruir i construïr enlloc de conservar i rehabilitar.

OPERACIÓ PIRELLI

Pirelli Manresa està preparant la substitució de l'edifici de la seva fàbrica. De totes maneres l'empresa, aprofitant l'edifici nou farà una fabrica més petita que no pas l'actual. El que ja és gairebé segur es que l'ubicació de l'empresa serà en un altre lloc i es deixarà lliure l'emplaçament actual. De fet ja hi han diverses pressions i intencions de que la fàbrica es traslladi al futur polígon del Pont Nou. D'aquesta manera Manresa, continuaria tenint al seu terme municipal una de les fàbriques més importants i emblemàtiques de la comarca. Això suposaria no perdre els beneficis i prestigi econòmics que Pirelli dona a la ciutat. Però on realment s'hi juga tot és en els actuals terrenys. El terreny de la fàbrica actual quedaria lliure i Pirelli se'n podria servir per finançar la nova fàbrica a través d'una requalificació. Un solar inmens, tocant al centre urbà de Sant Joan de Vilatorrada i tocant al riu. Amb tot això sembla que es permetria la creació d'un nou barri residencial unit a Sant Joan però depenent administrativament de Manresa. Una operació urbanístico-especulativa molt i molt llaminera. De moment Pirelli i l'ajuntament de ben segur que ja estàn començant a escriure la recepta!

Teatre Kursaal: Habemus gerent

Fa pocs dies el misteri s'ha desvetllat. Per fi hem sabut el nom del gerent que portarà les regnes del teatre Kursaal i també de la resta de locals escènics municipals. Laura Bozzo és la persona triada. Amb gran experiència en teatres anglesos, Bozzo, torna a casa per dirigir un dels projectes més emblemàtics de la ciutat. La reobertura del rehabilitat ( o ensorrat i reconstruït) teatre obre un període de canvi en el panorama escènic de la ciutat. Es crea Manresa Escena, una empresa municipal que gestionarà conjuntament el Kursaal i el conservatori i la Sala ciutat i on hi tindràn representació l'àmbit associatiu que ha impulsat el projecte.

Laura Bozzo ocuparà un càrrec que havia generat certa expectació per qui l'ocuparia. Corrien rumors de que seria Joan Morros, president de l'entitat El Galliner, un fet que el va portar a escriure una carta al diari Regio7 desmentint-ho. Bozzo ocuparà un càrrec díficil on mols àmbits hi han dipositat esperançes i futur. Se n'espera un increment de l'activitat cultural a la ciutat i el fet de poder acollir a la ciutat més muntatges i més grans. La vocació de teatre comarcal o intercomarcal que aporti capitalitat de ben segur que pesa, o hauria de pesar, als responsables de l'Ajuntament. Però alguns grups amateurs de diferents disciplines artístiques de la ciutat estàn veient amb preocupació com es volen primar els espectacles professionals i seleccionar durament els amateurs. El teatre no és obert i encara s'ha de començar a rodar per veure'n la política. Així donçs, que començi l'espectacle!