Les infraestructures viaries, tot i que necessaries, han fet molt de mal a l'entorn rural de Manresa. Anteriorment a la secció Manresa posa't lletja ja vam parlar de tot el perjudici mediambiental que havia fet l'autopista Terrassa-Manresa en el paisatge de Viladordis. Un cas semblant es va acabar produïnt a la zona del Poal.El Poal ha estat una de les extensions més grans i potents del regadiu manresà. Una amplia zona d'aquest espai és ocupat per ramals de la Séquia i nombrosos horts. La zona, però, ara també es ocupada per l'Eix Transversal i el cinturó de ronda exterior de Manresa unificats en una sola carretera. Aquesta carretera, en alguns punts de tres carrils per banda, és de gran amplada i talla de manera violenta el paisatge, geografia i organització rural del Poal. El Poal ara queda clarament dividit entre els d'un cantó de la carretera i l'altre. Una carretera sobredimensionada que ha provocat que, per travessar-la, només es pugui passar per un petit pont o passos subterranis molt llunyans entre ells.
En la construcció d'aquesta carretera no es va preveure, defensar, ni tenir en compte l'interés i llarga tradició d'aquest paisatge. Tampoc, en la seva construcció, es van fer efectes constructius o estétics per minimitzar-ne l'impacte. De fet aquest impacte encara augmentarà més amb la construcció de l'entrada a Manresa desde l'Eix Transversal pel camí de Joncadella que incorporara carrils lents paral·lels a la carretera actual de manera que la barrera d'asfalt encara serà més gran. Malgrat el maltractat paisatge, a l'entorn de la carretera, encara hi continuen havent-hi horts. Els alts talusos de la carretera sempre tenen filtracions d'aigua provinents d'una Séquia que encara rega molts horts, tot i que cada dia menys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada