Existeix una imatge folklòrica i pairal de Manresa: la Seu, la Misteriosa Llum, la Cova de Sant Ignasi, etc... Aquesta és la imatge que tenim de Manresa i no està malament. No es tracta de negar-la. Els contes i les llegendes de la ciutat -s'ha dit- són una mena de document onírics sobre la identitat de la ciutat. Cal, però, renovar aquesta imatge mítica i rescriure-la segons els temps que ens ha tocat viure. A cada generació li pertoca reinterpretar la història, les tradicions, les tradicions, el seu present i els seus desigs. Es tracta d'ampliar la imatge que tenim de Manresa, enriquint-la amb un nou imaginari i amb noves il·lusions.
Hi ha un buit, però, Manresa a banda d'aquest passat mític no gaudeix d'un imaginari. Val a dir que, en els temps de la globalització, imaginar d'una manera creativa allò local resulta poc versemblant. Però a més ningú no es creu Manresa. Els nivells d'autoestima són tan baixos que es fa díficil pensar en Manresa. I és per això que cal recuperar un imaginari que segur que existeix tot i que sigui invisible i passi desapercebut.
Que vol dir imaginari de la ciutat? Imaginari de ciutat vol dir desig. Aquest és el seu significat en última instància. Implica imatges, signes d'identitat, relats..., que formen una morfologia d'afectes, de valors simbòlics, de somni que donen sentit a la vida de les persones que viuen i conviuen a la ciutat.
Jaume Vidal i Oliveras. Per la construcció d'un imaginari.
Llibre Calidoscopi Manresa. Pag 11
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada