Pilar Parcerisas ens parla de l'hivern manresà en un dels articles escrits a Regio7 i recollits posteriorment al llibre "Equipatge de mà". Manresa Calidoscopi en recull algúns fragments d'aquest article.
L'austeritat del caràcter manresà es referma en l'hivern. Els camps es petrifiquen, la roba estesa entra en un estat d'hivernació, el fred rosteix verdures i hortalisses, el sol es pon darrer Collbaix acompanyat de vermellors diàboliques.
Els hiverns a Manresa són letàrgics, conviden a la concetració i a observar el món des d'una escletxa. L'estació hivernal perpetua la inmobilitat i la permanència, el desig de mantenir la tradició i conservar les coses.
A Manresa i els seus voltants les gelades i nevades són memorables. Els hiverns a Manresa obliguen a reflexionar, a la disciplina i al treball, virtuts que exerceixen amb convenciment els manresans, estrictes i intolerants. Crec que és un efecte d'aquest fred que no perdona, que t'impulsa a la lluita contra l'adversitat amb valentia, però que a vegades dibuixa una ombra de covardia quan es troba en la casa, el refugi, la protecció. I és que, malgrat el fred, Manresa no és una ciutat de grans cafeteries amb terrasses cobertes com als carrers de París, no hi ha diàleg ni observació de la ciutat, el fred empeny cap a l'individualisme, la reclusió, la mística.
No es estrany que Ignasi de Loiola escrivís els Exercicis Espirituals a Manresa. El veig pelegrinant per una ciutat empedrada, camins de terra, llosa dura i fred, molt fred. L'home del sac és, però, intel·ligent, camina observador i troba en la cova al costat del Cardener, la manta per a passar l'hivern i el refugi ideal per a la seva visió. Diria que l'orgull de Manresa s'amaga en el seu fred.
L'austeritat del caràcter manresà es referma en l'hivern. Els camps es petrifiquen, la roba estesa entra en un estat d'hivernació, el fred rosteix verdures i hortalisses, el sol es pon darrer Collbaix acompanyat de vermellors diàboliques.
Els hiverns a Manresa són letàrgics, conviden a la concetració i a observar el món des d'una escletxa. L'estació hivernal perpetua la inmobilitat i la permanència, el desig de mantenir la tradició i conservar les coses.
A Manresa i els seus voltants les gelades i nevades són memorables. Els hiverns a Manresa obliguen a reflexionar, a la disciplina i al treball, virtuts que exerceixen amb convenciment els manresans, estrictes i intolerants. Crec que és un efecte d'aquest fred que no perdona, que t'impulsa a la lluita contra l'adversitat amb valentia, però que a vegades dibuixa una ombra de covardia quan es troba en la casa, el refugi, la protecció. I és que, malgrat el fred, Manresa no és una ciutat de grans cafeteries amb terrasses cobertes com als carrers de París, no hi ha diàleg ni observació de la ciutat, el fred empeny cap a l'individualisme, la reclusió, la mística.
No es estrany que Ignasi de Loiola escrivís els Exercicis Espirituals a Manresa. El veig pelegrinant per una ciutat empedrada, camins de terra, llosa dura i fred, molt fred. L'home del sac és, però, intel·ligent, camina observador i troba en la cova al costat del Cardener, la manta per a passar l'hivern i el refugi ideal per a la seva visió. Diria que l'orgull de Manresa s'amaga en el seu fred.
Pilar Parcerisas. Les nevades i gelades Pag.91-93 / Equipatge de mà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada