URBANITZANT MÉS I MÉS...

És un espectacle realment trist veure tot el que s'ha fet al darrere de l'antic escorxador de la plaça Bages i als voltants de la FUB, al Poblenou i la Mion. El que fins fa uns mesos eren camps del més típic regadiu manresà ara són carrers acabats d'urbanitzar i solars buits. La nova avinguda universitaria travessa sense pietat els antics horts i ramals d'aigua de la Séquia. Una avinguda de 4 carrils d'amplada innecessària. Un vial sobredimensionat que vol ser una fastuosa nova entrada i res més. Un carrer que vol aparentar l'entrada a una gran ciutat que no existeix. A més a més la urbanització ha arribat fins als peus de la muntanya de la Torre del Vinyas creant nous carrers on ja estàn planejades noves construccions. Una masia que abans era al final d'un llarg camí ara es troba a tocar d'un ample carrer. Un festival de carrers nous i ostentosa arquitectura ha començat a aquesta zona.


Una Manresa desapareix i dóna pas a una nova Manresa de la construcció que urbanitza sense fi i que creu que la desapareció de l'anterior és inevitable. El creixement és necessari però es normal creixer tant ràpid? Tot és el progrés, diuen, però el progrés és això? Realment la urbanització massiva dels terrenys de regadiu és tant necessària? Realment calen avingudes tant amples i tants nous carrers de cop?

BILINGÜISMES

Al Barri Antic, en una paret del carrer Arbonés ( o el que en queda ) es podia veure aquest curiós cartell. No curiós pel seu missatge cívic sino per aquest nou bilingüisme espontani que ens ensenya. Sembla que el clàssic bilingüisme catala-castellà tant discutit cada vegada queda més abandonat per noves formes de doble llengua com aquestà, on l'espanyol i una llengua àrab en són protagonistes. Una mostra de les llengües que dominen l'ús social en aquesta zona de la ciutat.

També recordo, ja fa un temps, en una botiga del carrer Bilbao que era regentada per inmigrants hi havia un cartell indicant que tenien pa del dia. Aquesta informació era escrita en una llengua àrab i en francés. La població canvia i l'àntic i polèmic bilingüisme catala-castellà queda desdibuixat per desenes de noves llengües que es parlen a Manresa. El català hi perd sempre però a vegades l'espanyol també.

MOVIMENTS AL FUTBOL MANRESÀ

Ara que el Basquet Manresa ha recuperat la màxima categoria, s'enceta un nou capítol dels profunds canvis que s'esperen en l'àmbit del futbol local. Després d'anys de letàrgia i resultats poc engrescadors sembla que el món del futbol a Manresa s'està movent per ser quelcom més important. El primer pas va ser ja fa uns mesos amb l'anunci que els dos clubs de futbol més importants de la ciutat, el CE Manresa i el Gimnàstic Manresa s'unirien gradualment en una sola estructura esportiva.

Però la notícia més sorprenent ha estat l'anunci del CE Manresa de convertir-se en una SAE, una societat anònima esportiva.. Aquest canvi jurídic implica el desterrament del sistema clàssic d'associació on els socis són el sistema base pel qual es regia el club. Un cop feta aquesta reconversió, si no hi han entrebancs, qui vulgui tenir veu al CE Manresa haurà de ser accionista, és a dir, haurà de desembutxacar diners per comprar un nombre determinat d'accions. Normalment les accions dels antics socis representen un nombre important del % d'accions tot i que solen estar molt atomitzades amb petits %. Segons s'espera, en els estatuts d'aquesta nova SAE ningú podrà tenir un nombre majoritari d'accions que li doni la majoria absoluta.

L'altre novetat inquietant és que un bon nombre d'accions, tot i que no seràn majoritàries, les ostentaràn com a consellers a títol personal els membres d'una empresa inmobliliaria sabadellenca: Urbasa. Tot indica que aquests importants accionistes seràn també els padrins econòmics de la SAE. I es que els diners en aquesta nova etapa són importants. La reforma jurídica del CE Manresa vol conduir el club a un funcionament molt més rendible econòmicament. Aquest funcionament més econòmic permetria el repte de que el primer equip assoleixi categories superiors on competir fet que professionalitzaria definitivament l'equip.

Cal veure també quin paper tindrà el Gimnàstic Manresa en tota aquesta operació ja que de moment no se n'ha parlat més. Un club que té més patrimoni que no pas el CE Manresa.

Tot i així cal recordar que aquest model d'entitat on els socis no manen pot portar alguns disgustos com el que han tingut a Figueres. La societat que administra el club d'aquesta ciutat ha traslladat l'equip a Castelldefels després de que l'accionista majoritari, que tenia un 53% de les accions, ho decidís així. La resta dels nombrosos petits accionistes hi van votar en contra sense poder-hi fer res més. Però aquest és un cas extrem. Sigui com sigui, com ja s'ha dit, la futura entitat sembla que no permetra majories absolutes d'accionistes.

El CE Manresa ha optar per una SAE, una formula jurídica igual que la que té el Basquet Manresa SAE. El futbol local s'espavila i ja no es conforma en ser l'esport de segona d'una ciutat on l'èxit del basquet ha deixat moltes vegades el futbol manresà en l'oblit

NOUS JUTJATS: UN NOU ERROR URBANÍSTIC EN CONSTRUCCIÓ

El primer article publicat a Manresa Calidoscopi ja va ser dedicat a aquest tema. Però ara cal tornar-ne a parlar ja que fa unes setmanes que han començat el que s'espera que serà una de les properes desgràcies urbanístiques més important de la ciutat: els nous Jutjats de Manresa. De moment tot just s'estàn assentant els fonaments de la part que ocuparà les planes de la vora del riu Cardener. Aquest edifici, tal com es preveu, taparà gairebé per complet la visió de la vall del Cardener que es podia veure desde la plaça Montserrat i el carrer Arbonés. També taparà, tot i que quedarà integrat a l'edifici, gran part de l'antiga muralla medieval i provocarà, en un futur, la desararició completa del pintoresc carrer dels Llops.

Primer l'Ajuntament va carregar-se les cases antigues que feia segles que tapaven la visió del riu i, en el seu lloc, hi va néixer un ampli mirador just sobre les plana del Passeig del Riu. Incomprensiblement ara l'Ajuntament hi farà els nous jutjats de la ciutat. Dos volums d'edificació (un a la plaça Montserrat i un altre al Passeig del Riu) que, com és habitual en les intervencions de l'Ajuntament, no concorden gens amb l'arquitectura del seu entorn. Bé, mentida ja que de fet concorden amb la desgràcia urbanística que hi ha just a tocar: les cases de la plaça de la reforma que formen part d'un capítol recent de la secció d'aquest bloc anomenada Manresa posa't lletja. Els errors urbanístics sembla que es repeteixen 40 anys després.

Igualment les planes del riu Cardener, que anteriorment eren un valuós parking, també queden en gran part ocupades per aquest edifici impersonal i fred. On en un futur s'hi podria haver fet una extensa zona verda que és complementés amb el riu Cardener i el passeig que el segueix ara s'hi plantarà un inmens cub de ciment i vidre. Uns nous jutjats que s'intueix que entraràn en l'extensa col·lecció d'errors urbanístics de la ciutat. De fet, fa uns anys, destacats arquitectes i urbanistes ja van posar en qüestió les intencions d'aquest projecte. A més a més és discutible que un edifici tant administratiu com uns jutjats doni la vida que es mereix el barri antic. Un estil i funció d'edifici que s'haguessin adaptat molt millor en un altre entorn de la ciutat.

Recreació virtual dels nous jutjats en la imatge següent.

LA SEDUCCIÓ DE MANRESA...

Tot passant pel carrer de Na Bastardes, Manresa Calidoscopi va veure aquests baixos tant i tant ben conservats. Formen part d'una casa ben abandonada just darrere l'Ajuntament i ben aprop del pub "El Refugi". Al veure això tant aprop de la Seu, un dels punts forts de la suposada política de turisme que existeix a Manresa, m'ha vingut al cap un dels lemes turístics de la ciutat: La seducció de Manresa. Donçs amb aquesta seducció segur que ben aviat venen ramats de japonesos...

UN BLOC MASSA ALT??

És increïble que hagin permés fer aquest bloc de pisos tant alt a l'indret del Tossal dels Cigalons. El bloc de pisos, posat just al costat de la caserna de la Guardia Civil, és excessivament alt i més en un indret elevat com és la plana que hi ha darrera la font de Neptú, una de les entrades urbanes de Manresa. L'impacte visual és fort si entrem a Manresa desde la carretera Cardona. Fins i tot des d'una posisició més alta com és el final del carrer Navarra aquest edific tapa una part de la vista sobre el riu Cardener.

Al seu costat s'hi farà un bloc igual pel que es veu. És curiós també les característiques del conjunt de zones verdes al voltant d'aquest edifici. El fort desnivell és la tònica dominant d'aquestes futures zones verdes fet que no les fa gaire accesibles.

LA REVETLLA DE SANT JOAN

La revetlla de Sant Joan és una festa que es celebra desde temps inmemorials. Tot i la seva denominació catòlica els seus origens no tenen res a veure amb la religió, sino amb els cicles de la natura. Amb els anys , la festa, han anat canviant les seves característiques va perdent alguns dels trets més autèntics. Aquests canvis s'han accelerat sobretot en les ciutats i Manresa no n'és cap excepció.

Fa pocs anys uns dies abans de la revetlla la ciutat tenia un soroll de fons de petards gairebé contínu. Uns més llunyans, els altres més propers, més forts, més fluixos... La canalla no es podia esperar a la nit de Sant Joan i ja començava a cremar tota la munició de polvora que podia aconseguir uns dies abans, tant bon punt obrien els establiments de petards.

Les fogueres de Sant Joan, el centre festiu i màgic de la tradició, han desaparegut gairebé totes en pocs anys. La urbanització de la ciutat i la construcció massiva de nous edificis han fet perdre gairebé tots els espais on, dies abans, s'anaven acumulant fustes i altres papers o utensilis. Recordo fa uns anys una vegada que jugant en la pila de trastos preparats per fer una foguera hi vaig trobar el reportatge fotogràfic d'un casament. I es que diuen que les fogueren de Sant Joan són per dir àdeu a tot allò no ens agrada i fer foc nou, començant nous camins.

Fogueres com la del darrere de les cases de la plaça de la Reforma, la del solar del costat de l'Institut Lluís de Peguera van desaparèixer ja fa uns anys. Fa poc va desparéixer la del costat de la plaça Catalunya, víctima de la urbanització del Tossal dels Cigalons. La Mión també tenia més d'una foguera. Les dues han desaparegut. Una d'elles, per cert, per culpa d'una pasterada de ciment anomenada plaça de la democràcia. Sembla ser que només en queda alguna a Sant Pau i a Cal Gravat.

D'altra banda s'han estabilitzat molt positivament algunes revetlles populars musicals com la que fa l'Orquestra Mitjanit al carrer de la Font del Gat, al Poblenou. O les petites revetlles que organitzen les diferents associacions de veïns. També s'ha consolidat la revetlla infantil sense petards que organitza Imagina't a la plaça Major.

Tot i que a les revetlles de Sant Joan hi han perdut presència alguns dels elements més tradicionals de la festa com les fogueres, no és perd la tradició tant mediterrània de sortir al carrer per trobar-se i divertir-se. Bona revetlla!

"LECTURAS" - REGIO7

Llegint el Regio7 d'ahir dijous dia 21 de juny vaig sentir de cop una associació del diari amb les revistes de tafaneries com Lecturas, Diez Minutos o Hola!. La raó d'això? Donçs la notícia publicada explicant la "gran exclusiva" de que la cantant Nina estudia Logopèdia en modalitat semi-presencial a la Fundació Universitària del Bages. El més fort de tot es que la cantant va anar a buscar les notes presencialment a la FUB i es va saber el gran secret!!

Ara si que els manresans ens podem sentir orgullosos de ser-ho al saber això. S'ha acabat la baixa autoestima! Per cert, que la Nina estudiï logopedia a la FUB de Manresa dóna punts per ser capital de la Catalunya Central?

MANRESA POSA'T LLETJA: LES CASES DE LA PLAÇA DE LA REFORMA

Després de molt temps Manresa Calidoscopi publica una nova edició de la seva secció Manresa posa't lletja dedicada a les desgràcies urbanístiques fetes a Manresa. En aquest cas ens fixem en tot el grup de cases que hi ha al costat esquerre de la plaça de la Reforma ( tot venint de l'estació ). Tot aquest conjunt de pisos, que arriben tranquilament a una alçada de 7 o 8 pisos, van ser construïts a primers anys 70 en l'indret on hi havien hagut diferents empreses tèxtils.

Tot aquest conjunt de cases són unes construccions que embruten i espatllen tot el conjunt històric i natural de la façana monumental del sud de la ciutat. La seva desmesurada alçada, el seu disseny poc coherent amb l'entorn i el fet d'estar just davant de la basílica de la Seu de Manresa fan dubtar de la seva conveniència estètica. A més a més tota aquesta filera de cases actua com una paret dins del conjunt geogràfic de la vall del riu Cardener ja que trenca la contínuïtat de la vall. Només cal mirar desde el turó del Puigcardener a la mateixa Seu, desde la plaça de la Reforma o venint per la carretera d'Igualada per veure com aquestes cases no concorden amb els seus voltants.

El conjunt de veïns que viuen en aquestes cases i les del carrer Alfons XII han representat durant molts anys l'única part socialment saludable del Barri Antic. Però un cop s'hagi recuperat socialment i urbanísticament el Barri Antic caldria pensar en reallotjar els veïns i ensorrar aquest error urbà tant visible. Una operació que sembla complexa i llunyana. De moment, tot i que l'Ajuntament no ho digui obertament s'intueix que molts dels projectes que es fan al voltant d'aquestes cases com la nova plaça de la Reforma o els nous jutjats estàn pensats perquè en un futur, llunyà o més proper, no tinguin aquesta filera de cases al costat.

EL CROISANT DE LA PLAÇA SANT IGNASI MALALT

Si pujem per les escales de la plaça Sant Ignasi Malalt, situada darrera la plaça Major ( pujant desde el bar Toni's) ens podem trobar amb un curiós detall. Passant desapercebut per les atrotinades escales de la plaça, entremig de la porqueria, hi trobem la forma d'un croisant de ciment enganxat a la pedra. Situat a la part esquerra de les escales (si venim de la plaça Major) és conegut per uns quants manresans però pel que sembla passa bastant desapercebut. Cal fixar-s'hi bé per veure'l. El coneixeu? Quin deu ser el seu origen? Hi ha alguna llegenda urbana al respecte?

REGIO7 FICA CULLERADA A LA INMIGRACIÓ

El diari Regio7 ha trencat la seva letargia informativa i avui encapçala la seva portada un titular que, volgudament no deixarà indiferent a molts. Un títular que compensa el baix gruix de pàgines que té avui. Un 47 % dels pisos de lloguer públic de l'Ajuntament són concedits a inmigrants. Escandol! Molts diràn: Veus ja t'ho deia! Tot per ells. El que deien era veritat! A més a més, per poder fer comentaris encara més catastròfics s'aclareix que dins d'aquest 47 % hi entra un 40% de marroquins.

Tot i així després de llegir el titular sensacionalista cal llegir-se les dues primeres pàgines del diari. El que ja es sabia: si estàs empadronat ets com un manresà més i faci el temps que faci que hi siguis i vinguis d'on vinguis. Per tant, els que tenen rendes més baixes guanyen i tenen preferència davant d'altres. També els que són families nombroses perquè així aprofiten més el pis.

Resulta que aquest perfil és el que tenen els inmigrants, rendes baixes i familia nombrosa, una estranya i poc pràctica combinació, per cert. D'altra banda el més destacable és que el 60% per cent de sol·licitants pels pisos són inmigrants, als quans sel's hi acaba concedint el 50%.

Sembla que l'Ajuntament s'està espavilant fent públiques dades com aquestes que de ben segur crearant debat en una ciutat plena de rumors sobre les ajudes públiques als inmigrants. Ara cal que vagin fent públiques les dades dels altres àmbits on intervenen les ajudes públiques. Cal informació, molta informació!

D'altra banda sembla que el pacte tripartit gairebé és al sac de nou i que vol posar especial interés en la inmigració. De moment ICV es treu de sobre la regidoria d'aquest ram i aquesta passa a ERC. Inmigració quedarà integrada dins la regidoria de Cultura. Una altre estranya combinació. Es declara que s'ha d'aprofundir en els drets i deures dels inmigrants i que hi hagi beques o ajudes per tothom qui les necessiti. Llastima que l'estat del benestar sigui limitat. I, el més important, es vol incidir en ser més transparents a l'hora d'informar a la població sobre el tractament de la inmigració.

L'ombra de Plataforma per Catalunya és molt allargada....

LLEGINT MANRESA 2

Llegint la visió de la ciutat d'un estranger, el francés Nicolas Lemaignan, que treballa com a picapedrer en la restauració de la basílica de la Seu de Manresa.

De Manresa m'agrada que sigui tridimensional, amb tant turons. El centre històric el trobo interessant i les moltes estatues que hi ha, també. La primera nit la vaig passar aquí, abans d'anar a dormir a l'Alberg, vaig fer un cigarret al costat de la noia de la Plana de l'Om. Allà vaig conèixer el Maiol. A través d'ell, vaig trobar lloc per viure. Estatues com aquestes donen molta vida a la ciutat. Hi veus escenes molt tendres, nens que la volen despertar, o homes com jo que de nit s'aseuen al seu costat per passar a l'estona.

El que m'ha sorprés és que no es veuen estudiants pel centre de la ciutat. Quan arribo a una població acostumo a trobar el racó dels estudiants. També m'han dit que l'Ajuntament no facilita que els joves puguin fer els seus concerts.

El bar dels Carlins està molt bé, amb bon menjar i gent de tot tipus. També vaig a l'Havana. Algun dia no m'han agradat algunes mirades dels clients habituals quan entren joves marroquins. El que no oblidaré mai és el pernil de la Casa de los Jamones, cada dia m'hi menjo un entrepà... I la Bodega Andaluza, amb les seves tapes i la seva barreja de gent.

El Pou de la Gallina, pag. 8

Abril de 2007

LA PLAÇA VALLDAURA NOCTURNA

.

.

.

.

.

.

.

.

.

Manresa Calidoscopi torna, de nou a la plaça Valldaura (o també dita dels Frares) però no per fer cap nou capítol de la secció Manresa posa't lletja sino per veure l'aspecte nocturn de la plaça.

Al capvespre la duresa i el ciment de la plaça queden més amagats i el protagonisme se l'endú uns estranys llums que han col·locat a la part central de la plaça. Uns llums curiósos que semblen tentacles i que fan una llum lila que crea un cercle d'aquest color al terra. Tot plegat té un aspecte misteriós sembla que, si et poses a sota, en qualsevol moment hagis de ser abduït per uns extraterrestres.

LA BAIXADA CANTARELL

Prop del Museu de Manresa trobem un dels carrers més drets i tortuosos del Barri Antic de Manresa. Aquesta baixada (o pujada) comunica la plaça de l'església de l'Hospital de Sant Andreu amb la Via Sant Ignasi.

La seva complicada orografia és una mostra més de la complicada geografia que caracteritza aquesta part la ciutat. La baixada és escalonada en el seu primer tram ja que la pendent és molt dreta. A la part més baixa el pendent es suavitza i la corva inicial desapareix per convertir-se en un carrer recte. A la sortida del carrer trobem un establiment gastronòmic de referència per alguns sectors de la ciutat: La Bodega Andaluza. De ben segur que aquesta referència us situarà del tot en el mapa. Ara que ve l'estiu, si teniu ganes de menjar unes braves o un xocos a la fresca, la Bodega Andaluza ha col·locat un parell de taules a fora per poder sopar en plena baixada Cantarell.

El carrer, apart de la seva estretor i pendent, té altres caraterístiques. A un dels costat hi han unes tàpies que delimiten alguns jardins que encara es conserven entre els darreres de les cases, fet que dóna una lluminositat inusual a un carrer tant estret.

L'aspecte rònec i decadent domina tot el carrer. El paviment primer és de pedra, ja deformada i envellida, i després d'un mal acabat de ciment en la seva part baixa. Parabolíques, llençols penjant, parets mig despintades i, fins i tot, algúns trossos de runa escampats pel terra acaben de donar una personalitat especial a aquest carrer. En una de les plantes baixes hi destaca una paret pintada de lila del que devia ser un bar de copes. Però actualment és tancat, o això sembla. Durant temps aquest carrer ha estat un punt de referència per un sector de la ciutat, i no per ser tocant a la Bodega Andaluza, sino per l'existència allà de la primera mesquita oberta a Manresa. Actualment sembla ser que la mesquita s'ha traslladat a la Via Sant Ignasi. La del carrer Cantarell, més modesta i petita, era situada en un entresól d'aquest vial. Ignorant si encara funciona si que es pot veure que hi penja un cartell senyalant l'existència de la mesquita amb espanyol i, també, el nom amb la gràfia pròpia de l'àrab. En cada costat del cartell, hi ha un any escrit: 1410 i 1990. Una referència a l'obertura a Manresa? I l'altre xifra, 1410 ? Algú sap a que es refereix? Amb aquest dubte Manresa Calidoscopi tanca la seva passejada a la baixada Cantarell.

EL BALL DE GITANES DE SANT VICENÇ, BEN VIU!

És diumenge el mati, el cel és ben blau i el sol ja comença a escalfar fort. Entremig de les cases de Sant Vicenç s'hi observa, imponent, la muntanya de Montserrat.

En alguns balcons hi han penjats mantons i, a la plaça de l'Ajuntament, la cobla treu la son als seus instruments perquè en poca estona començarà la festa. Avui és un dia especial al poble, es celebra la ballada popular del Ball de Gitanes. Però encara ho fa més especial el fet que aquest any 2007 es celebren 100 anys de l'arribada d'aquesta festa i ballada a Sant Vicenç.

El ball de Gitanes va arribar al poble de la mà d'uns picapedrers de Caldes, al Vallés, que venien a treballar al poble. Ells van promoure la primera edició d'aquest grup de danses pròpies del Vallés al Bages. La ballada es va repetir i va arrelar però una mica més tard es va perdre.

Uns anys després es va recuperar i, des d'aleshores, s'ha anat celebrant amb llargues intermitències entremig. La darrera recuperació i fins ara, la més llarga la va promoure l'Esbart Santvicentí que en muntant un espectacle pròpi amb les Gitanes dins el seu repertori de dansa d'arrel tradicional catalana. Poc després l'esbart va completar aquesta recuperació tornant a portar el ball de Gitanes al carrer, és a dir, tornant a celebrar la festa i ballada popular del ball de Gitanes. D'aquesta manera es tornava a donar l'oportunitat al poble de fer-se seva aquella festa que, de nou, tornaria a ser popular i col·lectiva.

Avui, el ball de Gitanes, tot i venir de fora del poble és més santvicentí i més viu que mai.

La plaça s'omple fins dalt de les colles de dansaires que ocupen tota la plaça, tant a ple sool, com a l'ombra dels plataners. Aquest any han estat 250 balladors i balladores! Perquè Sant Vicenç té ganes de viure les Gitanes. Com ho demostra el fet que les colles entren a la plaça amb un galop ple de força fent voleiar els mocadors. Fileres i fileres de dansaires volten la plaça en un esclat de moviment i de color.

El xotis, la catxutxa, la jota o el galop són danses del ball de Gitanes que formen part del seu llenguatge particular. Danses que són ballades amb ganes, amb emoció i amb uns crits de força i alegria que contagien el públic d'una plaça amb ganes de festa.

Mantons de colors, faldilles, faixes, espardenyes, castanyoles, somriures, gent gran, molta gent jove, nens, nenes, mil gestos i detalls que fan de les Gitanes al carrer una festa plena de personalitat on els protagonistes són els sanvicentins de diferents grups i entitats que hi donen sentit.

Sant Vicenç de Castellet sent orgull per les seves Gitanes. Se les sent seves i és emocionant veure en una sola plaça un poble tant actiu i participatiu. I tal com deia un bonic lema que havia presidit el ball de Gitanes:

Un poble amb les mans enlairades que dansa quan la primavera riu és un poble que respira, és un poble que és viu.

Sant Vicenç de Castellet, 27 de maig de 2007

ÀDEU COMPLET A PIELSA

Fa unes setmanes va tancar a la prolongació Guimera, pujant de la plaça de Crist Rei, ECSA, la botiga pròpia a Manresa de la marca fabricant de sabates PIELSA.

PIELSA era una important marca de sabates amb seu i fàbrica a Manresa. Fa uns anys va ser adquirida per una altre marca de sabateria mallorquina que, finalment, n'ha fet desaparèixer tant la factoria de Manresa com el nom de PIELSA. Un cop tancada la fàbrica i desapareguda la marca encara quedava la botiga pròpia de la ciutat que va veure néixer i créixer la marca de sabates. En el seu lloc ja s'hi estàn fent els preparatius per obrir-hi una perruqueria.



Amb el tancament d'ECSA es tanca de manera completa la història d'un segell econòmic d'arrel manresana: PIELSA.

PETITS APUNTS POST ELECTORALS...

Sembla que els partits ja s'han posat a treballar per reeditar el més que possible tripartit.

L'ombra de Plataforma per Catalunya és llarga ja que segons diu Ignasi Perramon d'ERC ès vol posar especial accent en el tema de la inmigració. Segons deia a Regio7 Perramon reconeix que que hi ha neguit ciutadà. I declara que és vol aconseguir " més transparència sobre el tema dels ajuts socials i desmentir rotundament les llegendes urbanes que circulen ". Es d'esperar que sigui així.

Mentrestant ha quedat clar que els barris amb menys inmigració és on s'han aconseguit més vots de la Plataforma. I d'aquests barris amb el % més alts de vots per Plataforma en destaca, també, que és on habita l'antiga inmigració espanyola dels any 60.

D'altra banda, enmig de tots aquests fets, crida l'atenció que aquest dissabte serà oberta la mesquita de Manresa. Per cert, té nom: la mesquita d'Al-Fath.

REUS I LA CORI: UN MODEL A SEGUIR PER MANRESA

En aquest dies d'eleccions locals Manresa Calidoscopi sent admiració i enveja per Reus observant la rica política local de la que gaudeix aquest municipi. Per una vegada no hem de dir que a Vic ho fan millor sino que a Reus o fan millor! Qui ho havia de dir, el frikisme té el seu espai polític a la vila. Aquest espai l'ocupa la CORI, que no és cap reusenca típica que s'anomeni Misericòrdia. La CORI són les sigles de Coordinadora Reusenca Independent. Votants de Manresa i part de l'estranger: s'ha acabat la política de grans idees o de models de ciutat o de país. Ara són els models de persona els que busquen representació per adaptar les viles a les seves necessitats. El gurú de la CORI és Ariel Santamaria ( el que va tot de negre a la foto )una mena d'Elvis català que sovint va vestit com el mític cantant. Segons explica la seva imitació d'Elvis respon a que aquest se li va aparèixer en somnis i li va dir que s'havia de presentar com a alcalde per salvar la ciutat de Reus. I aquí el tenim, seguin els designis d'Elvis. L'Ariel li agrada que l'anomenin Juantxi ja que és el representant del Juantxisme paraula autòctona de Reus que serveix per denominar el frikisme.

La CORI ens presenta un ric programa electoral basat en els valors del juantxisme. Pintar l'ajutament de rosa ( el símbol de Reus és la rosa), carrils bici soterrat, un "follòdrom", una aturada de les obres o la instal·lació d'un polígraf detector de mentides al saló de plens.

I després de diversos intents la CORI ha aconseguit un dels 27 regidors de l'ajuntament de Reus. De moment en Juantxi ja ha declarat que assistirà amb la seva caracterísitca vestimenta al saló de plens a les processons i a on faci falta.

I Manresa Calidoscopi no pot evitar imaginar que divertit i enriquidor podria ser un partit d'aquestes característiques a Manresa. Però existeix un sector friki fort per capitanejar un partit així? Sigui com sigui a Manresa Calidoscopi no pot passar sense imaginar-s'ho... Tindria un partit així com a himne una versió rock i actualitzada dels Goigs de la llum? Proposarien dedicar un monument i el passeig a la rosita de les cadires: Passeig de la Rosida de les cadires. Fer un concurs de karaoke amb els regidors locals? I es que el karaoke Daintzu és un cau de frikis. Teniu més propostes??

De moment Manresa Calidoscopi va donant-hi voltes! I visca la CORI i l'orgull reusenc!

Interessant web de la CORI: www.cori.cat

LLEGINT MANRESA...

És poden llegir coses molt interessants sobre Manresa. Aquí en teniu un fragment:


Manresa s'ha estimat poc, sempre atrafegada, no ha tingut ganes de ser, ha anat per feina i ha menystingut la seva història, o el que encara és més greu: no ha cregut en ella mateixa. No és una cosa d'ara. Observant fotografies de fa 100 anys enrere es veu com la major part de carrers ja tenien un aire desendreçat, amb les façanes escrostonades... Hem de continuar així, malgrat les seves potencialitats?

A. Daura / R. Serra / Marc Torras

Revista Q, num.6, pag 23.

ELS BLOCS DE MANRESA A REGIO7

Pels blocaires segur que és un injecció d'autoestima que algú ens facin publicitat del nostre petit espai virtual. I això va passar. Quina va ser la sorpresa en llegir Regio7 aquest dissabte 26 de maig. El suplement dels dissabtes dedicava un reportatge als blocs de Manresa. A part de parlar-ne genralment el diari oferia un selecció blocs destacats. Manresa Calidoscopi hi era present com també altres blocs manresans com A Manresa no hi fan res, Cagumdeu o Reflexions d'anada i tornada entre d'altres.

SORPRESES A LA BASSA D'OLI

Després d'una campanya electoral somnolent s'ha passat a una nit electoral de sorpreses que trenquen la calmada composisicó de partits que hi havia fins ara. La bassa d'oli que era el saló de plens del nostre ajuntament ha rebut un petit tsunami.

.

La baixa participació, per això, no ha estat cap sorpresa.

.

Convergència després d'anys torna a guanyar al PSC en unes municipals tot i que per ben poc, 600 vots, i un empat de regidors amb els socialistes. Josep Vives ha agafat la directa i diu que li toca a ell formar govern tot i que ho té ben clar perquè els partits del tripartit ja han declarat que volen continuar estimant-se tot i trobar-se una mica més sols per la baixada en un regidor de PSC i ERC.

.

ICV i PP tot i que baixen conserven el nombre de regidors. Però les sorpreses de la nit han estat l'entrada de dos regidors de partits, fins ara, fora de l'ajuntamnet. La CUP un altre partit independentista amb força presència en els moviments socials de la ciutat i amb èxit entre els joves. Però ha estat una sorpresa previsible que ja preveien les enquestes.

.

La sorpresa més gran que no apuntaven les enquestes però que si que apuntava l'ambient social que es respira als carrers és Plataforma per Catalunya. El barceloní Xavier Arcas ha obtingut gairebé tants vots com la CUP amb el seu missatge centrat en la inmigració. La quantitat de rumors i comentaris negatius cap a la inmigració que fa temps que corrien per la ciutat apuntaven la possibilitat de que un partit com aquest entrés a l'ajuntament.

Cal dir que els partits de l'ajuntament i especialment els del govern han rebut un bon premi al poc esforç per afrontar i contrarrestar tot l'ambient negatiu sobre el tractament de l'ajuntament cap a la inmigració. Tot i que darrerament s'ha fet algún esforç potser ja era massa tard. Fa temps que és necessari debatre aquest tema. Parlar clar.

.

Es d'esperar que l'entrada de Plataforma per Catalunya provoqui que a Manresa es planteji com afecta la inmigració a la ciutat. Que és parli obertament del debat de l'inmigració i quins han de ser els seus drets i deures, i que s'expliqui detalladament el punt central de la qüestió: com són i com han de ser les ajudes socials cap a aquest col·lectiu. Tot mirant TV Manresa es va veure com Ignasi Perramon apuntava serenament cap fer una autocrítica en com s'havia tractat el tema de la inmigració i intentar analitzar-ho i corregir-ho. ICV, en canvi, com a responsable d'inmigració no va semblar replantejar-se res amb l'entrada de Plataforma per Catalunya. Però el debat sobre la inmigració continua estant assegurat!

.

Però malgrat totes les sorpreses la legislatura no apunta canvis en el govern, sembla que segurament hi haurà tripartit per quatre anys més.

IMPRESIONS DE CAMPANYA: L'INMIGRACIÓ I ALTRES APUNTS

Un dels temes més importants d'aquesta campanya ha estat la inmigració, un fet que inquieta molts sectors de la societat. Respon a aquest fet l'aparició de Plataforma per Catalunya a la ciutat. Fa uns dies vaig mirar la propaganda que era encapçalada per un contundent Controlem la inmigració. El programa d'aquest partit ressalta el desig d'unes families cristianes, de mirar amb lupa les ajudes als inmigrants, de no permetre favoritismes cap a ells etc.. Però el que sobta més és el punt que apunta a l'impediment de la construcció d'una mesquita al Xup. Un fet que com ells mateixos diuen és una sospita. Com es pot tenir un programa electoral que es basa en sospites?

.

Respecte a aquest tema fa uns dies la CUP va acusar a Plataforma per Catalunya de mentir quan afirmava que la inmigració era afavorida respecte als autòctons. Igualment la CUP va acusar al regidor d'inmigració de no desmentir aquestes afirmacions explicant i deixant clar a qui es destinaven les ajudes socials. Uns dies més tard ERC ha entrat dins aquest tema fent una promesa electoral. Impedir la creació de guetos d'inmigrants, imposant un % limitat a cada escola permetent, així, que no passi el que ja passa en col·legis com el Pare Algué amb un altíssim grau d'alumnat inmigrant.

.

Finalment, el dimecres 23 de maig i fora de les propostes i contrapropostes polítiques cal destacar una carta al director del diari Regio7 referida aquest tema. Amb el títol de Política local i inmigració a carta era firmada per 33 perones que treballen a Serveis Socials. En aquest escrit críticaven la utilització per part de certs sectors perjudiquessin l'ambient social amb gran nombre rumors i tòpics entorn els inmigrants. També criticaven el fet que els polítics utilitzessin això per generar conflictivitat i per treure'n rèdit electoral, fent un populisme barat.

.

Juntament amb això l'Ajuntament de Manresa, per fi, va fer un comunicat desmentint cap tracte de favor. Ja era hora. Però n'hi caldràn molts més i explicar-se molt més si vol eliminar aquests rumors.
.

Com es pot veure el debat de l'inmigració és viu i cal veure quin vot ocult tindràn els partits que tracten amb més facilitat aquest tema.

.

Però d'altra banda l'avorrida campanya s'ha vist sacsejada per l'ascens del Ricoh Manresa a l'ACB. El focus informatiu s'ha dirigit cap aquest fet però també cap a la dualitat de càrrecs de Josep Vives: cap de l'oposició i president del Ricoh Manresa. Alguns caps de llista dels altres partits, segons van declarar a Regio7, celebraven l'ascens però es sentien incòmodes davant de la situació que protagonitzava Josep Vives. Cal veure si aquest exit esportiu influirà electoralment a Josep Vives a Manresa.

Manresa Calidoscopi acaba el seu darrer impresions de campanya d'aquesta edició en plena jornada de reflexió. Hi ha por a l'alta abstenció i els polítics pateixen per si els votants avui reflexionen si van a la platja o es quden a casa.

Demà, a a partir de les 19:30 TV3 fa un programa especial sobre les eleccions. En l'ambit de la nostra ciutat i comarca Televisió de Manresa farà un programa especial a partir de les 8 del vespre.

LES FUTURES ESCALES DE LA SEU

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

Tot remenant per Internet Manresa Calidoscopi ha trobat aquest interessant dibuix. Un esboç de com es preveu que sigui el projecte d'escalinata que ha d'anar de dalt a la basílica de la Seu fins a baix a la plaça de la Reforma just tocant al bar Caracas. L'escalinata que baixi de la Seu al peu del PuigCardener és un vell projecte que sembla que aviat serà una realitat. L'escalà enlloc de ser recta com pretenien els primers projectes de començaments del segle XX serà en diagonal a causa de la complexitat que representa superar el dret barranc que hi ha davant la façana de la Seu. L'escalinata forma part d'un complex projecte de la nova plaça de la Reforma de Manresa que inclou un parking subterrani. Tot, però, encara està en plena construcció. Aveure com queda.

RICOH MANRESA A L'ACB!!!!!

Ja hi tornem a ser! El Ricoh Manresa aquesta nit ha entrat una altra vegada a l'ACB! Un moment esperat per un equip que ha patit molt! Uns quants aficionats ja s'han reunit, tal com toca, a la plaça de Crist Rei per celebrar-ho amb crits, cants i molta pirotècnia

Aquest dijous es faràn les celebracions corresponent a la pujada a l'equip de l'ACB. Unes celebracions controvertides pel moment excepcional que es viu, la campanya electoral. Això permetra a l'alcalde però sobretot al cap de l'oposició i president del Ricoh Manresa lluir-se davant de la ciutat. Una peculiar acumulació de càrrecs la de Josep Vives que ja ha estat dutxat pels jugadors tal com mana la tradició. Segons ha dit aquesta nit mateix Josep Vives el Ricoh és un equip modest i de ciutat petita i caldrà lluitar molt per mantenir-se. Esperem que aquestes "característiques" no condicionin a l'equip i l'ambició màxima faci que el Ricoh deixi de ser un equip modest malgrat tenir la "mala sort" de ser de ciutat petita. Un bon finançament i mentalitat d'equip de ben segur que hi ajudaràn.

Un Ricoh a l'ACB que sigui un motor d'ambició que vagi més enllà de la ciutat permetrà de ben segur una Manresa més ambiciosa. Manresa necessita un Ricoh Manresa fort. De moment però cal celebrar l'arribada de l'equi allà on li pertoca: la lliga ACB.

.

ENDAVANT! SOM-HI MANRESA!!!!!!!!!!

IMPRESIONS DE CAMPANYA: ESCODINES REPÚBLICA INDEPENDENT!

La campanya electoral a la ciutat contínua sent una bassa d'oli inalterable on no hi ha gairebé res que destorbi l'avorriment i la manca de sorpreses d'aquest període.

Un dels elements que va marcar un punt d'inflexió en la campanya va ser l'enquesta públicada al diari Regio7 aquest dissabte tot i que gairebé no oferia novetats. Sembla ser que tot quedaria igual segons l'enquesta. Únicament el PP i ICV sembla que tindrien possiblitats de pujar un regidor. D'altra banda destaquen les bones possiblitats que tindria la CUP d'entrar a l'Ajuntament ja que la seva intenció de vot ratllaria el 5%. Un 5% que podria ser igualment rebaixat per la dispersió de vots que provocarien l'alt nombre de candidatures presentades que actualment no són a l'ajuntament.

D'altra banda Manresa Calidoscopi, especialment interessat en l'urbanisme manresà va assistir al debat electoral monogràfic d'urbanisme que va organitzar el col·legi d'arquitectes a la torre Lluvià. El debat va ser, un cop més, una bassa d'oli. La política urbanística i el pla estràtegic Manresa 2015 han estat aprovats amb el consens de govern i oposició fet que restringeix els àmbits de discussió i desacord. Una sort pel candidat de PxC ja que només havia de dir que estava d'acord amb els altres i no quedava tant manifest desconeixement que té de la ciutat.

Els únics matisos importants els van oferir CiU i PP que denunciaven la manca de neteja dels carrers de la ciutat. La CUP va marcar perfil manifestant no estar d'acord en que Manresa creixi a l'altre banda del riu Cardener i proposant la creació d'un tramvia que enllaci el centre de la ciutat amb parkings gratuïts dels afores de la ciutat a través de les carreteres de Vic i Cardona.

Finalment un espectador va demanar la paraula tot fent un parell de preguntes que van fer riure el públic i els candidats per sota el nas. Un senyor proposava si Manresa havia de tenir un govern metropolità i finalment, la més friki i sorprenent: Preguntava si creien que el barri de les Escodines havia de tenir un govern autònom descentralitzat de l'ajuntament manresà. Tots els canditats van respondre negativament aquesta darrera pregunta. Donçs en solidaritat amb aquest senyor Manresa Calidoscopi crida: Escodines Republica independent!!!!

IMPRESIONS DE LA CAMPANYA A MANRESA 2

La ciutat ja fa dies que s'ha omplert de cartells electorals i petites pancartes penjades per diversos llocs. Els cartells electorals dels candidats segueixen la línia habitual d'ensenyar el candidat de torn excepte en els cas de la CUP, on s'ha optat, a part d'ensenyar el candidat, per ensenyar altres membres de la llista. És destacat el treball fet amb maquillatge o amb fhotoshop per esborrar les ulleres de sota els ulls de Núria Sensat.

a

Però parlem del nous partits acabats de néixer no presents en l'ajuntament:

s

El Partit República Català representa un partit sorgit a partir de descontents amb ERC que ja es va presentar a les eleccions nacionals tenint un discret resultat. En les declaracions del seu candidat es parla molt d'autodeterminació i poc de problemes locals, una mostra de la falta de programa i implicació amb la ciutat que té el PRC.

Ciudadanos, el nou partit espanyolista i d'esquerres també ha aterrat a Manresa de la mà del santvicentí Sandalio del Rio que es presenta com a alcaldable. En una roda de premsa el candidat assegurava que volia que els ciutadans es sentissin "comodos" a la ciutat. I que volia esborrar del mapa el "nacionalismo de ciudad" que existia en una ciutat amb baixa autoestima com la nostra.

Finalment Plataforma per Catalunya ha aparegut a la ciutat amb el seu hit, que aixeca passions en certs sectors, anomenat: Si no vas amb un mocador al cap no et donen res. El partit encapçalat pel barceloní Xavier Arcas compta amb una estranya barreja de franquistes manresans passats de moda i gent descontenta amb el tractament de la inmigració. Qui sap si pot donar una sorpresa amb l'ambient que corre per la ciutat. De moment, però, el candidat demostra una incultura manresana de l'alçada d'un minaret de mesquita, ai perdó! de l'alçada d'un campanar.

IMPRESIONS DE CAMPANYA A MANRESA

Manresa Calidoscopi segueix amb baix interés la campanya electoral. Malgrat això també té petits apunts i opinions sobre la campanya que es recullen a "impresions de campanya".

La campanya manresana pel 27 de maig no ofereix gaire emoció i el seu desenvolupament es pot dir que és de baixa volada. La consolidada història d'amor entre els membres de l'actual tripartit sembla no tenir fi per ara. Les relacions són bones i si l'aritmètica ho permet, com així sembla que passarà, els membres del tripartit manresà continuaràn prometen-se fidelitat. O almenys això han declarat força obertament.

Mentrestant, i davant d'això, CiU i PP s'estiren del cabells veient que no sel's preveu un futur gaire afalagador davant del llarg regnat del tripartit.

No s'esperen sorpreses si no es que els ciutadans decideixen castigar el govern per l'allau d'obres que ha patit la ciutat. De moment diuen, Manresa Calidoscopi us ho ven al mateix preu, que l'Ajuntament ha paralitzat la concessió de noves llicencies d'obres fins després de les eleccions. Per si de cas els ciutadans s'emprenyen al trobar encara més tanques i forats pels carrers de la ciutat.

L'única incògnita és si entraràn l'allau de nous partits que s'han presentat i que han sortit com bolets. Però dins els partits que són fora del saló de plens hi ha un clàssic, la CUP. La incògnita de saber si entrarà d'una vegada o no ofereix un altre petit punt d'emoció.

EL PÚBLIC DE MANOLO ESCOBAR

Manresa Calidoscopi passa per davant del Kursaal el dilluns al vespre. Les portes són obertes de bat a bat esperant a la gent que ja va entrant per al segon concert de Manolo Escobar al teatre. Sembla ser que hi va haver certa polèmica amb la notícia de l'actuació de Manolo Escobar al Kursaal. No entenc perquè, la meva ignorància sobre aquest cantant és alta. Per mi Manolo Escobar es com d'una altre època i a part de sonar-me el nom no en se gairebé res més. Però m'imagino, molt per sobre, que la polèmica ve perquè al cantant se l'associa amb una certa idea d'Espanya...

Tot parant-me a mirar la programació les meves orelles veuen senten cosa de diferent, la majoria de persones que entren parlen entre elles en espanyol. Passeig avall altres parelles o families van cap al Kursaal amb el díptic identificatiu del Kursaal que conté les entrades. La seva llengua, una vegada més, és l'espanyol.

La diferència rau en que la llengua amplament majoritària que normalment es sent entre el públic del Kursaal és el català. I em pregunto... Ens trobem davant d'un públic diferent que normalment no posa els peus al Kursaal?

Amb tot això em venen al cap diferents idees i paraules com les de Joan Morros que davant la polèmica pel concert-espectacle De Manolo a Escobar va declarar que el Kursaal no era només per un determinat públic sino que era per tot tipus de públic i no es pensaven limitar.

Em ve al cap, també, la idea de les dues Catalunyes que no s'acaben de barrejar, de la que han parlat alguns moltes vegades. Una idea que crea tensió i por a la fractura social. La Catalunya de les ciutats del Baix Llobregat i la Catalunya dels pobles de la Plana de Vic. La Catalunya autòctona i la Catalunya hereva de la inmigració andalusa. Però, per acabar em faig un darrer plantejament. Realment existeixen dues Manreses diferents que no s'acaben mai de barrejar? Per exemple, la Manresa de la Balconada i la Manresa del Poblenou?

Ostres quantes preguntes, però es que no em puc respondre tot això amb seguretat...

PERQUÈ MANRESA CALIDOSCOPI?

Manresa Calidoscopi fa un parèntesi en el seu tipus d'activitat habitual. Avui, com a autor d'aquest bloc, us vull parlar de les raons que em van moure a obrir aquest bloc ara ja fa uns 6 mesos. Unes raons que no he explicat mai aquí, per cert. I he decidit que ara és el moment de fer-ho. Per això us faré un repàs del que em va passar pel cap i, també, del que m'hi passa actualment, entorn a l'activitat del bloc. Espero no fer-me pesat. Donçs bé, com a ciutadà de Manresa que sóc he de dir que tinc una relació canviant amb el meu entorn més proper: la meva ciutat.

Per mi Manresa és un lloc que m'estimo molt però que en algunes èpoques o moments detesto amb bastanta contundència. Manresa a vegades m'abraça molt dolçament però a vegades també em fa sentir atrapat i sense sortida. Però quan tinc moments de ressentiment cap a la ciutat tinc molt clar que és la ciutat on he nascut i que, sigui com sigui, en aquests moments, he de reflexionar i no jutjar-la amb un simple i poc profund: Manresa és una merda!

Crec que aquest debat, en una persona jove com jo molt implicada en la ciutat, es manifesta d'una manera més viva. En tot aquest debat del que us parlo em trobo en un entorn social proper on es reflexiona poc de Manresa com a concepte de ciutat social, urbanísitica, de la seva personalitat etc.... De parlar de perquè és així i de com hauria de ser. Moltes vegades, bé la majoria en el meu cas, aquest debat és resumeix en malparlar de la ciutat dient que és grisa, tancada i que no hi ha res a fer ni cal fer-ho. La veritat unes conclusions desmoralitzans per una persona que busca raons i punts de vista interessants. També cal dir que per l'altre costat n'hi ha algunes que no en malparlen sino que ho troben tot més agradable però que tampoc no veuen gaires espais per a una reflexió crítica. Una actitud que sovint amaga un aferrament poc saludable a la ciutat. I si un no troba el que busca, parlar dels perquès de la ciutat, en el seu entorn personal més proper ho busca en altres llocs. Els diferents formats dels nombrosos mitjans de comunicació locals inciten poc a la reflexió, excepte en algunes saludables excepcions de l'àmbit de les revistes locals. Es dediquen a informar mimèticament entre ells, sense anar més enllà, sense plantejar-se res més que allò que els expliquen o que veuen. Per això el darrer dels mitjans on buscar és internet on l'activitat hi vull en totns cantons, ambits, punts de vista i reflexions. On pràcticament tot i tothom pot tenir el seu espai. Tot i així, a Internet tampoc he trobat el que buscava, o si més no ho he trobat de manera gairebé testimonial. Però al conèixer l'apassionant sistema dels blocs on cadascú és munta el seu espai se'm va encendre la llumeta i vaig decidir fer jo el que no trobava enlloc: poder parlar i reflexionar sobre Manresa. I si pogués ser crear debat. I aquesta ha estat i és la principal raó a l'hora de voler crear aquest espai: Manresa Calidoscopi.

Com podeu veure a la foto de sobre aquest és l'origen del nom: Calidoscopi Manresa.

Però que és Calidoscopi Manresa? Va ser una exposició que es va organitzar el 2004 al Centre Cultural El Casino que permetia fer una passejada per alguns dels símbols o imatges que havia generat la ciutat al llarg de la història. Una passejada per l'imaginari manresà segons deia. Allà, s'incloïen coses com gravats antics que dibuixaven la ciutat, etiquetes de marques de menjar i begudes fetes a Manresa, l'històric cotxe PTV fabricat a Manresa, les ametlles de la llum, els discos i temes de música relacionada amb Manresa com Minorisa Suite de Santi Arisa etc... Com diu el lema l'exposició pretenia fer una visió parcial de la ciutat. No un cant a Manresa potenciant un localisme passat de moda sino una revisió de la manresanitat. Però l'objectiu d'aquesta exposició, segons deien un dels seus responsables a la revista Quadern, anava encara més enllà. Pretenia crear debat, que a partir d'aquests símbols i imatges genüinament manresanes els ciutadans es plantegessin i reflexionessin profundament sobre la personalitat de la ciutat, les seves característiques, la imatge física i social de la pròpia ciutat.

I segons va dir a Quaderns aquest responsable aquest objectiu, malauradament, no es va aconseguir.

Però Calidoscopi Manresa també ens va deixar un catàleg-llibre de l'exposició. Aquesta edició inclou articles de diferents autors que reflexionen de diferent manera sobre la ciutat. La veritat és que, personalment, és el millor llibre sobre la ciutat que he llegit, l'admiro. Hi trobem escrits com el que ens explica molt bé el perquè la ciutat ha patit una letàrgia tant llarga amb oblit i aïllament que han apartat durant anys la ciutat del progrés. D'altres escrits parlen sobre la personalitat urbanística de la ciutat i les actuacions que s'hi han fet, les característiques i manera de fer de la premsa local i el relat del significat d'accions com la que va idear l'artista Joseph Beuys per Manresa.

Cal assenyalar que la majoria d'aquests articles tenen un alt grau de reflexió i poc de resum històric o d'enumeració de característiques de la ciutat. En ells, no tots, s'hi parla d'actituds, maneres de fer, estils d'actuar i costums de molts àmbits de la societat manresana que expliquen de manera molt interessant cares de la ciutat com la seva la personalitat sociològica més enllà de parlar de les pedres i carrers.



Donçs en resum, aquest llibre és un univers de reflexió al voltant de Manresa i sense saber gaire com Manresa Calidoscopi, girant les dues paraules ha volgut ser una continuació de l'esperit del llibre i l'exposició. Com a autor anònim de Manresa Calidoscopi no cónec tant bé la ciutat com per poder ser-ne una bona continuació. Però si que tinc ganes de reflexionar i comentar diferents aspectes de la ciutat. Una eina com el bloc, per mi, és una cosa ideal per parlar d'aquelles coses que trobo interesants de Manresa i, al mateix temps, tenir algú que ho llegeixi i potser, si ho desitja, pugui comentar-ho.

El catàleg de Calidoscopi Manresa el podreu trobar a la biblioteca del Casino o també el podeu comprar al Centre Cultural al Casino per 10 euros.

He fet aquest bloc amb il·lusió i ganes però també amb alguns punts de desmoralització moltes vegades. Fa pocs dies he de reconèixer que havia pensat abandonar-lo perquè em prenia massa temps en intentar fer articles massa llargs, massa elaborats, en trobar temes dels que sapigués parlar, en buscar bé per trobar o fabricar la imatge adequada per acompanyar l'article etc... Un bloc diuen que és com un fill i arriba moments en que et pot sobrepassar i sentir-ti massa lligat. I això és el que m'ha passat. Per això he decidit separar-me'n i he distanciat la periodicitat d'actualitzar el bloc. Mentrestant he obert un altre bloc que no em limités a temes manresans perquè crec que només la gent de Manresa i entorns pot entendre i comprendre aquest bloc i que barrejar les coses, en aquest cas, no funciona. Pensava deixar aquest pràcticament abandonat.

Però al final he pensat que continuare aquest bloc perquè me l'estimo i perquè penso en la petita audiència que em segueix. Tot i així canviaràn algunes coses:els articles no seràn tant llargs i la manera d'escriure serà menys freda i més propera. Un format menys basat en l'article periodístic i més pensat desde unes experiències personals amb Manresa. Uns apunts escrits de manera més directa de manera que trigaré menys temps a fer i això permetrà continuar dedicant temps a Manresa Calidoscopi i alternar, de tant en tant amb el segon bloc que tinc obert. M'he allargat massa, tot i dir que vull ser breu. Però creia necessari explicar tot això. Ho he dividit en tres perquè ho pogueu llegir per trams quan us vingui de gust. Perdoneu, una vegada més, el meu poc estalvi en paraules.
Donçs per acabar dir que espero intentar tot això perquè amb distància però amb fidelitat puguem gaudir tots plegats de Manresa Calidoscopi escrivint, llegint o comentant diferents punts de vista sobre la ciutat.

A tots els que seguiu i enllaçeu amb Manresa Calidoscopi, moltes gràcies!He fet aquest bloc amb il·lusió i ganes però també amb alguns punts de desmoralització moltes vegades. Fa pocs dies he de reconèixer que havia pensat abandonar-lo perquè em prenia massa temps en intentar fer articles massa llargs, massa elaborats, en trobar temes dels que sapigués parlar, en buscar bé per trobar o fabricar la imatge adequada per acompanyar l'article etc... Un bloc diuen que és com un fill i arriba moments en que et pot sobrepassar i sentir-ti massa lligat. I això és el que m'ha passat. Per això he decidit separar-me'n i he distanciat la periodicitat d'actualitzar el bloc. Mentrestant he obert un altre bloc que no em limités a temes manresans perquè crec que només la gent de Manresa i entorns pot entendre i comprendre aquest bloc i que barrejar les coses, en aquest cas, no funciona. Pensava deixar aquest pràcticament abandonat.

Però al final he pensat que continuare aquest bloc perquè me l'estimo i perquè penso en la petita audiència que em segueix. Tot i així canviaràn algunes coses:els articles no seràn tant llargs i la manera d'escriure serà menys freda i més propera. Un format menys basat en l'article periodístic i més pensat desde unes experiències personals amb Manresa. Uns apunts escrits de manera més directa de manera que trigaré menys temps a fer i això permetrà continuar dedicant temps a Manresa Calidoscopi i alternar, de tant en tant amb el segon bloc que tinc obert. M'he allargat massa, tot i dir que vull ser breu. Però creia necessari explicar tot això. Ho he dividit en tres perquè ho pogueu llegir per trams quan us vingui de gust. Perdoneu, una vegada més, el meu poc estalvi en paraules.

Donçs per acabar dir que espero intentar tot això perquè amb distància però amb fidelitat puguem gaudir tots plegats de Manresa Calidoscopi escrivint, llegint o comentant diferents punts de vista sobre la ciutat.

A tots els que seguiu i enllaçeu amb Manresa Calidoscopi, moltes gràcies!

EXPOBAGES: UN APARADOR ECONÒMIC?

Aquesta setmana es celebra una nova edició d'ExpoBages. Però que és Expobages? Per alguns, o molts, és una fira a on anem a mirar cotxes, recollir tantes bosses, bolis, carmels i fulletons com sigui possible o anar a tastar totes les degustacions culinaries que ens ofereixen. Però sens dubte la raó estrella d'anar a ExpoBages ha estat, durant molts anys, l'estand de la botiga de llenceria de Rubí i Casals. Les desfilades de cossos bonics amb només unes calçes i sostens, calçotets o banyadors han estat el punt d'atenció més seguit de gairebé totes les edicions com demostrava la gran quantitat de gent que s'aplegava a davant del privilegiat estand. Malauradament l'any passat l'acte més característic d'ExpoBages va desaparèixer i èncara no se sap segur si tornarà. La desaparició d'un dels pilars d'ExpoBages porta a Manresa Calidoscopi a pensar en que és realment aquesta fira.

Aquesta pregunta cal fer-la sobretot quan es veu el que se'n diu o el que s'anuncia. Segons els mitjans de comunicació manresans i les declaracions dels responsables locals Expobages és coses com les següents i insistents afirmacions: l'aparador econòmic del Bages i la Catalunya Central, o una mostra del dinamisme de econòmic de la comarca. Però realment és així? Es podria dir que és una veritat a mitjes si ens mirem la composició de la fira.
Si observem els sectors que ocupen la fira en trobem per començar un d'important: les administracions, institucions i empreses públiques: Ajuntament de Manresa, Consell Comarcal del Bages, Aigües de Manresa, Incasol-Generalitat de Catalunya etc... Tot seguit una altre part és ocupada per les caixes d'estalvi o per empreses tant representatives del Bages com Gas Natural o Endesa. Unes institucions i empreses, com podem veure, que no representen ni capitanejen el dinamisme econòmic de la comarca.
D'altra banda, en els darrers anys, han ocupat una part important de la fira les empreses inmobiliaries fruit del boom que ha experimentat aquest sector. Un sector dinàmic, és cert, però d'escàs valor afegit i que tal com ha pujat, baixarà. Després trobem tot el sector de l'automoció que és un altre dels pilars d'Expobages i el que li dóna notorietat. Un petit saló de l'automòbil que acaba sent una unió dels concessionaris locals en un sol espai.
En els darrers anys també s'ha consolidat el sector del turisme. Un sector ocupat per empreses foranies que publiciten el turisme a altres indrets del país o de fora del país. Com podem veure ens trobem davant l'aparador econòmic del Bages.
La resta d'estands es divideixen en sectors varis com enciclopèdies, sofàs relaxants, embotits i coques artesanals d'on sigui, fregones ergonòmiques etc... No hi ha res en contra de tot això però no cal dir que moltes d'aquestes empreses no són del Bages ni mostren el dinamisme o el moment econòmic de la comarca.

Més d'una edició els responsables de la Fira han assenyalat que cal un replanteig de la fira, tot i així no s'ha anat gaire més enlla. Potser és perquè aquest replanteig acaba afectant la mateixa vigència d'ExpoBages? Si realments ens trobessim davant un aparador del dinamisme econòmic de la comarca a ExpoBages s'hi seleccionarien o s'anirien a buscar les empreses del nostre entorn més dinàmiques o amb projectes més interessants. On és Tous? que és una empresa de ressó internacional. I les empreses del metall? Justament aquest és un dels sectors industrials més importants de la comarca després de l'esfondrament del tèxtil. Així donçs on és MetalBages? Manresa produeix el 25% de les cintes de l'Estat. On són les empreses de l'històrica industria manresana de la cinteria? I el mateix es podria dir amb altres sectors que tenen empreses amb projectes interessants innovadors per ensenyar i promocionar. Tot i que no s'adreçin expressament a un públic com el de l'actual ExpoBages si que podrien mostrar de manera didàctica el que fan. Hi ha gran distància entre la societat i la cultura d'empresa. Ara que es parla tant de les l'administració pública ha d'ajudar als emprenedors o innovadors ExpoBages podria ser una plataforma per a tot això. Perquè les empreses potents i dinàmiques poguessin explicar-se i ensenyar-se al gran públic. Aleshores si que ExpoBages podria ser un interessant aparador on el gran públic podria conèixer de més aprop el dinamisme econòmic de la comarca o la Catalunya Central.

Sino quin sentit té anar fins al poc funcional Palau Firal? Un palau que sempre ha estat tant allunyat de la ciutat, tot i que cada vegada més integrat a la massa urbana de Manresa ciutat. La veritat és que sort que s'ha suprimit l'entrada perquè sino ni repartint encara més invitacions del que ja és feia normalment s'hagués pogut suportar la previsible baixada de públic. La veritat és que pel tipus de fira que es fa, cada vegada amb menys personalitat, i amb l'actual entrada gratuïta potser seria convenient tornar a traslladar la fira al centre de Manresa, al passeig Pere III tal com fan a Berga amb les fires de Maig o les altres fires manresanes. A Manresa li fa falta un nou projecte comarcal de fira més diferènciat, dinàmic i interessant que l'actual ExpoBages, que anat perdent potència i prestigi. També cal dir que les fires multisectorials tenen un moment díficil d'existència i que apostant per les fires de sectors es topa amb el potent i proper espai de Fira de Barcelona. D'altra banda cal dir que altres ciutats mitjanes s'han anat espavilant i han llançat els seus pròpis projectes i recintes firals que han superat fàcilment la nostra estructura firal.

Sigui com sigui l'actual edició encara ha de mostrar les possibles, però poc previsibles, novetats per aquest any 2007. De moment el cartell dissenyat per aquesta edició, amb una estètica poc innovadora i poc actual no hi convida gens a pensar a pensar en nous canvis.